Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 18 de desembre de 2017

FIDELITAT AL PAÍS

El sentiment de fe en el teu país es demostra en les  dificultats. I Catalunya està vivint uns moments difícils per una persecució vestida de democràcia, a Espanya i a Europa, que ataca les arrels de la seva identitat. És incomprensible que el President Rajoy parli de normalitat a Catalunya quan la vice-presidenta afirma que el president ha decapitat els partits d’ERC i Junts per Catalunya. La normalitat que es viu a Catalunya no és obra de la política de l’estat sinò de la qualitat humana de la gent que sap defensar la seva identitat. I aquesta és la força dels catalans que porten més de tres cents anys vivint com a catalans malgrat les persecucions continuades que ha patit i encara pateix. Un exemple de com és la normalitat a Catalunya ho palesà amb la Marató de TV3 a benefici de la investigació de les malalties infeccioses. Mentre l’estat vol enfonsar Catalunya, Catalunya treballa per una convivència sana i feliç de la humanitat sense fer diferències. Jo em quedo amb la normalitat catalana, que és solidària i autèntica. Mentre uns empresonen, els perseguits creen evidències de pau. I és precisament aquesta normalitat catalana que em convenç a l’hora de votar un partit independentista i d’esquerres. I d’esquerres perquè la seva doctrina social considero que és més propera a la de l’evangeli, que jo defenso com la millor constitució de la convivència humana. Per fidelitat al meu país, defensarè en els momemts difícils i en els tranquils, el dret natural a la llibertat i a la independència. Per fidelitat al meu país, votarè llibertat perquè amb la seva independència no pateixi els afebliments de la seva riquesa per part de l’estat opressor. Per fidelitat al meu país, allargarè la mà a les persones de bona voluntat que respecten el dret dels altres. Per fidelitat al meu país, estudiarè la Constitució Espanyola per posar en evidència les manipulacions que se’n fan en nom de la llei i perjudiquen a tercers. Per fildelitat al meu país, parlarè i escriurè en català i l’estudiarè cada dia més perquè només una parla catalana correcta em farà més fàcil l’aprenentage de llengües estrangeres. Per fidelitat al meu país, procurarè portar una vida digna i qui em saluda intueixi en mí la imatge de Catalunya. Per fidelitat al meu país votarè un partit independentista i demano el vot pels partits catalans ERC, Junts per Catalunya i Cup. Per una Catalunya lliure, independència.

diumenge, 17 de desembre de 2017

Quan el menyspreu esdevé filosofia política.

La veritat de cada persona és nord per a la seva vida. Però alló, que cada ésser humà pensa i és norma en la seva manera de ser i fer, si no és respectuós amb la veritat de l’altre, sense cap mena de dubte ha de ser reconsiderat i si cal adaptat. Indiscutiblement existeixen estaments en la societat que pel sol fer de pertànyer-hi, les persones es creuen amb el dret de la impunitat i de la veritat absoluta. Obliden que la veritat de la convivència en pau només és obra de les persones, no de les institucions. Les institucions són instruments de manteniment, millora i avenç. I el manteniment, la millora i l’avanç al servei de la humanitat, del poble, de la gent, de cada persona sense diferències. I l’orgull perverteix la filosofia humana solidària i atorga dignitat als estaments, que no la tenen, sinò que la necessiten de les persones que els regenten i han de posar-los al servei de la convivència. Treballar pel bé de tothom massa sovint es reverteix i es transforma en que els altres treballin per a  mi, que sóc el que mana. Dissortadament aquesta consideració està molt arrelada fins i tot en els paísos, dits, democràtics, com es fa palès si parem esment en la imatge actual de la humanitat. No anem massa lluny, sense marxar de casa en tenim massa d’exemples. L’estat espanyol, que es creu molt demòcrata, n’és un exemple sigui quin sigui el partit en el poder.Catalunya està immersa en una campanya electoral que esdevindrà creïble si el vot és només català i no està manipulat. Tot fa pensar el contrari. Una circumstància molt significativa, fa un dia o dos, la plana major del govern feia campanya a Girona, fet que per sí sol és prou significatiu apuntant contra el president Puigdermont. La vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaria va tenir la lluminosa idea d’afirmar que Mariano Rajoy havia fet la gran gesta de decapitar ERC i Junts per Catalunya, referint-se a l’estada d’una part del Govern de la Generalitat a Bèlgica i l’altra a la pressó. I dit amb la sorna que acostuma. Aquesta és la filosofia de la nornalitat que defensen, la de destruir el contrari, perquè ni aquesta distinció sap fer la vicepresidenta perquè es veu que per ella contrari i enemic significa el mateix. Aquestes paraules són una ofensa greu per a Catalunya i una demostració de la poca o nul·la democràcia que es palesa massa sovint en les seves paraules. El contrari no s’ha de menys-prear mai, s’ha d’escoltar, circumstància que el govern del PP no sap fer amb  Catalunya. Es vergonyosa la campanya que l’estat fa, no només per què va contra Catalunya, sinò perquè és la negació de la democràcia. I les paraules esmentades ho confirmen i per aquesta raó mantenen el 155 que és la continuació del franquisme. No cal parlar d’herències, parlen elles soles. Quan la paraula no és la base der la política demòcratica, negant-se a parlar de tot, els resultats són dictadura pura i dura.

dissabte, 16 de desembre de 2017

Per una vida de futur digna cal votar independencia

Ho escric convençut i, a la vegada, un xic decepcionat de com es desenvolupa la campanya del 21 de desembre. No entenc els retrets i molt menys les promeses. Sóc independentista i prenso que la indpendència de Catalunya és la única garantia del seu futur en pau i prosperitat. I ho afirmo, perquè el comportamenmt de l’estat espanyol en relació amb el problema català el considero fora de lloc, desproporcionat i injust amb un respecte a les persones gairebé inexistent. L’estat espanyol està immers en un deute econòmic bil·lionari amb un rescat anyal de trenta mil milions d’euros sense una perspectiva de futur que garanteixi la dignitat de vida de tots els espanyols. Aquest és el veritable problema contra el que cal lluitar i no votar al partit PP que ha buidat la Caixa de la Seguretat Social i està avisant que perillen les pensions. I a què es dedica? A anorrear una autonomia que té les idees  clares de futur, que amb la seva política li diu al poder de l’estat que va mal encaminat i que la seva economia porta a la ruina. Europa ha avisat. Quan Espanya no compleixi amb el deute, com respondrà Europa, callant o tornant els guardons Prínceps d’Espanya? Un estat molt, suposa ell, eficient contra Catalunya, però incapaç d’assegurar el futur de les pensions. Un estat molt compromès a normalitzar Catalunya, quan ha estat incapaç de normalitzar la corrupció del seu partit en el govern. Un estat obsessionat per la unitat territorial d’Espanya i amb el seu comportament desuneix els seus ciutadans i Catalunya n’ha estat i n’és víctima i el Sr.President, protagonista en recollida de signatures en contra. La política actual espanyola no en té n’hi idea del que significa unitat. Un exemple força proper la forma com s’ha portat el trasllat d’obres d’art de Sexènia de Lleida a l’Aragó. Ni un intent de diàleg amb una ignorància que clama al cel sobre la conservació de les obres d’art en un museu. Srs. del Govern, la vostra invasió de Catalunya amb motiu de les votacions no fara canviar l’opinió dels catalans que volem la llibertat. El problema més important que té actualment l’estat espanyol no és la independència de Catalunya, és com assegurarà la qualitat de vida de tots els espanyols. I hauria de prendre nota de com es treballa en l’autonomia catalana en tots els aspectes. Es diuen moltes mentides i tornant a l’economia, el govern hauria de reflexionar el perquè tantíssimes famílies tenen el plat a taula cada dia.
No per la preocupació del govern, sinò perquè la Catalunya solidària fa que cada dia milers de famílies anònimes amb la seva col·laboraciò econòmica i el seu treball tinguin l’aliment que necessiten. I aquests diners, que són un estalvi milionari a les arques de l’estat, no estan exents de pagar impostos. Srs. del Govern, menys paraules, menys persecucions, més respecte a les persones, més curosos amb la llei i sobre tot més dedicació a l’economia que és la solució que la manjoria d’espanyols demana i necessita. És injust atacar com s’ataca Catalunya, perquè diguin el que diguin el PP.PSOEPSC i C’s la independència de Catalunya té un objectiu bàsic, el benestar de la seva gent. I perquè aquest problema us fa por, per aixó heu empressonat persones innocents i solidàries. Espero el dia en que la història explicarà la veritat i posarà en evidència la pobresa política actual de l’estat en relació amb la societat del benestar.

divendres, 15 de desembre de 2017

El 155 amb regust de dictadura

Opinar és lliure però l’observació de com es premen algunes decissions i s’apliquen les lleis des de la part perjudicada obra els ulls i permet treure conclusions. En l’aplicació del 155 a Catalunya s’hi acumulen opinions de persones de lleis que no ho aproven i fins i tot ho critiquen; observacions de ciutadans que no són gent de lleis però pensen i observen i comportaments anticalans que tenen la mateixa línea de la dictadura malgrat, diuen, governar la democràcia. No sóc persona de lleis, em sento perseguit i perjudicat perquè sóc independentista, però penso que  la Constitució em concedeix el dret d’opinar en contra de l’article 155. Tal com se l’ha fet funcionar, segons el meu entendre, ha estat un cop d’estat d’una dictadura de partit. La seva aplicació exigeix un procès democràtic que s’ha obviat. El famós NO, ho és. Però permeteu-me abans manifestar la meva opinió sobre el Senat, que diuen ser el garant de les autonomies. Penso senzillament que la seva composició no es cap garantia democràtica. Per ser-ho els seus components haurien de ser representants de les autonomies amb proporcionalitat dels cens de cadascuna i no dels partits. El Senat, avui, sempre donarà la raó al PP per què hi té majoria absoluta i les votacions estan guanyades abans de portar-les a terme. I aixó no és  democràcia. La convocatòria d’eleccions del dia 21 és una il·legalitat que vol demostrar normalitat quan no ho és perquè s’ha invalidat la voluntat del poble manifestada malgrat el govern que va emprar la força per desautoritzar-la. És curiós, la veu del poble no és vàlida i sí la imposició. Aixó, mireu-ho com ho mireu, no és democràcia sinó dictadura ressucitada. Que al govern no vulgui la independència de Catalunya és comprensible i un dret. Però Catalunya també el té el seu dret. I davant del conflicte, la democràcia té les seves normes que no s’han complert i perdoneu, no vull ofendre a ningú, peró tal com s’ha portat i es porta el tema, no s’ha actuat democràticament. I una de les proves rau en el fet que s’ha aplicat l’article sense complir els articles que marquen la pauta. I la pauta no és recòrrer al Senat quan saps que hi tens la majoria absoluta. Des de la meva òptica l’aplicació del 155 s’ha fet inconstitucionalment. Les eleccions del 21 són la tapadora del Govern i una auto-acusació del seu procediment que per altra banda no ofereix cap garantia, tot el contrari. I una altra observació que em porta a pensar en incongruències legals. Gent empresonada i fugada per problemes polítics pot formar part de les llistes i optar a càrrecs. Si poden ser aspirants, perquè han de continuar empresonats?  Quan Brusel·les ha arxivat la causa no donant la raó a l’Estat espanyol, perquè no poden fer campanya? Una verdadera anomalia legal. On està la democràcia? I si mirem les prohibicions i les persecucions que es fan a Catalunya per raons del color groc i per cartells demanant la llibertat dels presos polítics, que hem de pensar? Aquesta és la normalitat del 155 o la tornada de la dictadura. No entenc tantes contradiccions fetes en nom de la llei. I per més inri no s’accepta la presència d’observadors internacionals. Per què? S’encarrega a dit una empresa, que sembla ser no ofereix prou garanties, i es parla de normalitat. Unes votacions en les que l’anormalitat es presenta com a llei. I que s’arribi a aquesta conclusió en una democràcia és políticament descoratjador i greu. Penso que els polítics han de pensar més què és democràtic i no tant si és o no legal. No marca la pausa la democràcia? Doncs, complir-la.

dijous, 14 de desembre de 2017

No m’agraden les campanyes de lluites entre partits

És una vergonya que partits polítcs que afirmen voler alló que és millor pel seu país en una campanya electoral es dediquin a desprestigiar als contraris. I sembla ser que és norma alló de que si no estàs amb mí estàs contra mí. La campanya electoral del dia 21 de desembre des de la democràcia és una negació de la mateixa. Que un observador expressi les seves opinions sobra alló que escolta i veu és normal i necessari. Però que els polítics en les seves campanyes es dediquin a treure els draps bruts dels altres, sovint són draps bruts inventats, és una anomalia i una demostració d’incapacitat creativa en el món de la política, perquè alló que la societat necessita són polítics  creatius, tant si són de dretes, d’esquerres o de centre. La creativitat és convincent i mai desautoritzarà l’opinió d’un contrari que des d’una altra vessant aporta idees que amb el diàleg es pot arribar a un consens productiu de benestar.
La veritat  absoluta en el món no existeix perquè la llibertat seria un engany. La llibertat i la veritat són la base dels pobles i la seva convivència. I el gran problema de la història és la presència dels poders dictatorials, que es creuen ser la única veritat. I aquest problema també pot existir en les votacions absolutes de la  democràcia, com ho corrobora la història i ho pateixen moltes nacions. Espanya, per exemple i la Unitat Europea. Catalunya la pateix aquesta lluita i la democràcia autoritària. Les eleccions del dia 21 en són una clara demostració. Des d’el poder són una demostració del risc que corre Catalunya si guanya el grup del 155.I no és lícit negar la veu al contrari perquè la Constitució ho proibeix.
La Constitució no prohibeix res dialogable i les idees ho són totes, agradin o no agradin. Si no fos així el progrès no existiria. I en la història sempre hi han existit persones amb visió de futur que fan avançar malgrat el statu quo, que semnbla intocable. El problema no està en la disparitat ideológica, està en l’argumentació de les armes. La credibilitat d’una persona rau en la forma de comentar alló que ell pensa amb respecte al contrari. I no és sempre necessari que les idees es defensin amb paraules, es poden defensar amb fets, com la presència de la gent gens violenta en la votació del dia 1 d’octubre. Tenien dret a fer-ho amb la Constitució a la mà, era una forma d’expressió i la repressió no era constitucional, perquè aquelles persones eren i són sobiranes i el sobiranisme, si és democràtic dialoga, i les autoritats elegides democràticament pel sobiranisme, tenen el deure democràtic d’escoltar i dialogar i no es va fer.Tot el contrari l’argument de diàleg fou la policia i la guàrdia civil. I amb aquest argument, que és el 155, alguns polítics de certs partits es permeten el luxe fins i tot de l’insult perquè pensar el contrari no és democràtic. Aquest és el gran pecat dels partits del 155 espanyols. A l’horitzó es va fent llum i arribarà el dia que la veritat dels empresonats escoltarà democràticament als empresonadors perquè se’ls hi ha girat la truita. La història no enganya, compleix.  Em sap molt de greu, però no m’agrada la campanya electoral, tal com es desenvolupa.

dimecres, 13 de desembre de 2017

Votarem amb aspirants a la presó?

No ho entenc i no hi trobo arguments. És una verdadera manipulació política organitzar unes votacions amb aspirants a President de la Generalitat empresonats. Una autèntica contradicció celebrada pel govern de l’estat organitzador. I pregunto, Sr. President del Govertn de l’Estat Espanyol heu pensat mai si qui hauria d’estar empresonat per anomalies polítiques haurieu de ser vos? La llei no és sempre argument de veritat sobre tot quan és manipulable. I vos l’heu canviada, per no dir manipulat, quan us ha convingut. És inexplicable fer que la llei immunitzi a un rei culpable d’enriquir-se valent-se del seu càrrec. I vos ho heu fet. És inexplicable que membres de la família reial visquin lliurement a Suïssa havent estat confessos de culpa i mereixedors de la presó. I vos ho heu permès. És inacceptable que un polític que ha  demanat vots contra una autonomia sigui president del govern: I aquest sou vos. És cinisme facilitar la sortida d’empreses d’una autonomia i a l’hora de la veritat fer veure que ets bona persona, demanar que hi tornin. I aquest sou vos. És il·legal amb la Constitució a la mà empresonar polítics amb els que no heu volgut dialogar i voler convèncer que la culpa no és vostra, quan no és de ningú més. I aquest sou vos. És incompressible exigir el compliment de la Constitució quan vos la canvieu a les vostres conveniències. I vos ho heu fet en relació amb Catalunya. És inaceptable escoltar que Espanya va bé, quan està a tocar la bancarrota. I vos ho heu dit. És un contrasentit defensar la bona situació de l’economia espanyola quan el seu deute exterior supera el bilió d’euros, i aquest deute és responsabilitat vostra. És inconfesable humanament condecorar polítics europeus corruptes i vos ho heu fet. La defensa de la llei que vos feu és inconstitucional, perquè la canvieu, quan us convé, per exemple per facilitar la fugida de capitals de Catalunya. I vos ho heu fet. Direu, que heu actuat sempre complint la llei. I no és veritat. Hi ha una llei que és superior a tota llei escrita, que és la llei natural. I vos l’heu incomplerta. La vàreu vulnerar enviant a Catalunya el dia 1 d’octubre la policia i la guàrdia civil per impedir el dret natural de manifestació dels drets d’un poble i de la seva gent. I ho vàreu vulnerar fent que les ordres de seguretat, segons vos, amb la seva actuació feríssin a més de mil persones, dues molt greus i no heu manifestat cap atenció vers la seva salut. Una d’elles és un nen que ha quedat invàlid. I alló que és més greu, heu procurat revertir l’atac  acusant els ciutadans. Els ciutadans no van fer res més que defensar els seus drets impedint la força. Si les forces de l’ordre no van complir com vos volieu la missió és culpa de la seva deficient preparació. Cap altra. I el respondable últim dels mals sou vos com a president de tots els ciutadans que disposen del DNI espanyol. Sr. President, vos i les forces de seguretat en quan sou persones, esteu obligats a complir la llei natural fins i tot quan aquesta contradiu la positiva. És molt greu obligar a l’incompliment de la llei natural que és la base de les relacions humanes i de la seva convivència. La convivència és fruit de les relacions humanes que han estudiat la forma de conviure i les lleis s’han escrit per defensar aquest model de convivència. Els models de convivència els creen les persones, no les lleis. I quan un model no compleix la seva funció les persones que el pateixen tenen tot el dret de canviar-lo. I el culpable d’aquest canvi que desitja per dret natuiral Catalunya apartant-se del dret positiu té un culpable màxim políticament i aquest sou vos. No afirmarè si és per incapacitat, incompentència, odi o mala fe, només dirè que existeix i el màxim responsable de la convivència trencada de l’estat espanyol sou vos. Per aquesta raó preguntava al comenbçament d’aquest comentari si havia reflexionat qui hauria de patir empressonament, els polítics catalans o vos. La llei, vos ho dieu contínuament, obliga a tothom, també als governants. Però dissortadament la llei natural no es té en compte.


dimarts, 12 de desembre de 2017

M’esborrona la política del segle XXI i en particular l’espanyola

 Tinc una estranya sensació que la política mundial ens torna a les etapes de les grans dictadures.  Sembla un contrasentit, però m’hi veig immers contra la meva voluntat i manera d’entendre la història. I alló més greu rau en el fet que s’actua en nom del progrès. Personalment penso que no s’ha paït el missatge de la democràcia. És veritat que és un missatge progressista però un missatge incomprès voluntàriament pel gran poder. I la incomprensió es fa palesa en la persecució de les idees. Es prohibeix pensar. I es barra el camí a ser culte. En una paraula es prostitueix el concepte democràtic perquè quan no es tenen arguments raonats la democràcia és la llei. I en aquest punt és on rau l’antidemocràcia. Una ullada a la imatge actual del món ens confirma amb força claretat la realitat de la no democràcia per la forma com actúen les persones en la política, en l’economia i també en la religió, valorant la dignitat en els càrrecs i no en la persona. Un exemple prou evident i actual: la persona que no té feina i mal viu rep una ajuda de l’estat que la retè en la misèria i en el mal viure amb una paga mensual d’uns cinc cents euros i els que treballen la majoria són mileuristes. El treball productiu no és valorat
. Comparem aquesta ajuda amb el que cobren els governants i els diputats i senadors amb comisions extres a part. Uns i altres són persones. I encara s’escolten veus polítiques per exemple que els pensionistes s’hon passen massa bé i viuen massa anys. Tristement la política mundial és incapaç de portar la pau al món perquè no té diners per la vida i les depeses per la guerra són multimilionàries. Dóna la impressió que la guerra és la solució per evitar despeses de subsistència de la gent. Em fa l’efecte que la política és important perquè és el camí més fàcil per fer diners, però amb una clàsula dissimulada de les votacions. No tothom s’hi pot presentar i no tthom que si presenta hi arriba. El teixit està ben ordit. No seria així si els càrrecs no puguessin eternitzar-se com sembla que succeix a la pell de brau. Els fets són els fets. Per exemple a l’estat espanyol hi ha alguns ministeris que semblen reservats per a certes persones, perquè cada vegada que guanya les eleccions el PP, les mateixes persones ocupen els mateixos ministeris.
No cal citar noms. Em crida molt l’atenció de la qualitat que se li dóna a la democràcia com a facor de convivència a Europa i Espanya, quan el veritable poder que governa és el diner i deixa a la majoria a l’estacada, també a Alemanya, que diuen és el model a seguir, no diguem a Espanya que és l’estat més corrupte o dels més corruptes. Quan llegeixo la Constitució, la Declaració dels Drets Humans, tractats europeus i sentències de Tribunals de Justícia Internacionals, francament acabo reflexionant tristement com n’és d’hipòcrita la política actual. No n’hi ha prou que visquin bé uns privilegiats, tothom hi té dret i la política europea amb l’espanyola inclosa no són cap exemple d’humanisme. El problema català a Espanya i a Europa és un clar testimoni de manipulació de la convivència distorsionada per interpretacions legals. I no només Catalunya.