Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 20 de desembre de 2013

La Torre de Babel i la diversitat de pobles

Una argumentació contra la independència de Catalunya emprada per un sector important de la societat es fonamenta en la frase de la Bíblia posada en boca de Yahvé quan diu:”Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.” I parem esment en l’afirmació: “i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra”. El que veritablement s’hi llegeix és el fet de recordar a la humanitat el deure de “multiplicar-se i poblar la terra” amb totes les implicacions que aquest fet comportès, una d’elles la realitat linguïstica.  desde la vessant d’assolir un model de vida diví, absolut, “edificarem una ciutat i una torre que arribi fins el cel”, quan la humanitat, des del concepte existencial es movia en un món relatiu, per conseqüent amb limitacions que originaven diferències. Òbviament no fou una sanció sinò simplement recordar dos nivells d’existència: l’humà, relatiu amb el paréntesi de vida i mort, i l’altre, absolut sense parèntsi només amb vida. La diferència era una realitat i a la vegada un deure perquè amb ella haviia  de configurar una convivència regulada per la intel·ligència i la creativitat. I com es dedueix de la lectura de l’Antic Testament els pobles, tots, tenen els seus objectius, altre cosa és que els compleixin d’acord amb la llei natural o els trasformin segons els sesu egoïsmes. Un exemple clar és la defensa que el llibre sagrat fa del poble d’Israel, que independentment de les seves infidelitats l’objectiu assignat era més poderós encara per defensar la seva llibertat i independència, com es comprova en diferents llibres, fins i tot en els del Nou Testament i més concretament en el relat de la Passió de Jesuscrist. La independència dels pobles és un dret natural recolzat per la literatura religiosa més antiga. La Torre de Babel explica la diferència de pobles i llengües, no les condemna i exigeix el compliment dels objectius naturals assignats que tenen intencionalitats superiors.
Una manera d’explicar el perquè dels diferents idiomes. No oblidem que en l’època del narrador bíblic el concepte de falta anava lligat a situacions adverses. Des de l’óptica dels nostres dies hi endevino en aquesta història un intent de globalització

Veritablement només la crisi és responsable?

Sempre he pensat en la naturalesa com una xarxa d’intercomunicació en la pluralitat existent i d’interrelació dels finòmens de tot ordre que afecten al desenvolupament dels éssers, sien inorgànics, orgànics o racionals. En la naturalesa tot està intercomunicat i qualsevol moviment incideix en la totalitat global. Obviament que els resultats no són mai iguals per a tothom, no per culpa de les lleis naturals, sinó de les lleis humanes, que massa sovint es dediquen a manipular les naturals. Per exemple, quina relació hi ha entre política i economia? Per llei natural la seva raó de ser rau en el fet d’assolir el benestar social. La política té per responsabilitat l’ordenament social i la pau i la tranquil·litat procurant que tots els mitjans hi col·laborin i cap ho obstaculitzi. L’economia és la responsable de la sostenibilitat de la societat en ordre a una convivència justa, tranquil·la i en pau sense que hi manqui res en el cam de l’alimentació, la formació física i psíquica i que tothom dispossi dels elements necessaris per a una vida digna. Compleixen política i economia? Un exemple significatiu. Les eleccions generals espanyoles coincidiren amb una crisi económica greu. Llegint, escoltant i observant m’adoní amb quina facilitat es donava la culpa de tot a la crisi. Els partits havien minvat o guanyat, gràcies a la crisi. Sí, sí perquè si uns perdien per la seva culpa, els que guanyaven era gràcies a ella. Però alló que no he llegit, ni escoltat era si s’autointerrogaven sobre quina part de culpa en tenien els partits, la política en general.És veritat que la economia és un factor irrenunciable per a un bon funcionament de la política. Però com es tracta el qué tinc, com ho tinc i com ho distribueixo, on recapto i on reparteixo, quan i amb quines circumstàncies, quines són les causes i les raons? I no oblidem la pregunta: la recaptació és segons justícia distributiva? Els diners, la riquesa, arriben on han d’arribar o es queden pel camí? Com afecta l’organigrama polític a la justícia social? Quina relació hi ha entre política i economia? Seria molt trist que fos de mans lligades i d’interdependència perquè no es té en compte la justícia social de cadascú de complir amb els seus deures dintre la societat humana i en el marc de la naturalesa.