Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 18 de setembre de 2014

CATALUNYA AMB LA FORÇA DE LA GENT, CLAU DE FUTUR

El 9 N esdevindrà un dia del que la història dirà abans del 9N i desprès del 9N. Serà un dia trascendent per a Catalunya i també per a Espanya. Les realitats del dia 9 podran tenir lectures fins i tot contradictòries. Uns perquè potser s’imaginaran haver acabat amb Catalunya i uns altres perquè pensaran que la resurrecció és una possibilitat. I al bell mig de la           questió hi ha la força de la història que rau en la gent. Catalunya captiva al món amb la potència de la seva cultura. I és precisament aquesta potència que será profeta i la catapultarà petit estat capdavanter de la Unió Europea. La seva cultura amb onades d’aire fresc revifarà la cultura de la convivència, potenciarà l’Europa que els cinc iniciadors volien retornant a l’economia el paper de servidora de la gent i enemiga de la guerra, aconseguirà que aquella germanor viscuda a Toledo entre cristians, jueus i musulmans sigui un símbol de la nova Europa i Catalunya farà escoltar amb força la veu del violoncel de Pau Casals quan presentant el Poema del Pessebre ,li diguè al Secretari General de la ONU que aquell Parlament s’havia convertit aquell dia en el Palau de la Música Catalana. El canvi amb Catalunya té poder, de Peret és un missatge lúdic i cultural de confiança en la seva gent que té davant seu un grandíssim esdeveniment històric, no només perquè Catalunya esdevingui independent i nou  estat europeu sinò pel lideratge que pot exercir en el concepte d’Europa en un món global. I alló que avui dia sembla una incongruència no será tal quan Espanya senti l’escalf de la mà catalana que li assegura la continuitat a Europa amb més credibilitat que no hi té ara. No pretenc ser profeta, dic el que penso. No es pot nedar contracorrent en les aigües dels segle XXI, el que marcarà amb tota probabilitat una nova época. Una época que el problema més feixuc será aconseguir una convivència en pau entre totes les civilitzacions. La base continua sent evangélica encara que no se sigui religiós: la més gran manisfestació d’amor és estimar als enemics perquè, alehores, nomès hi haurà amics. Aquesta transformació haurà de vencer al pitjor dels enemics, el diner. El diner no se l’ha d’estimar se l’ha de fer servir. Aquest serà el gran problema i és la gran lluita per la pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada