Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 28 de setembre de 2014

NOMÉS DE BONES INTENCIONS NO ES VIU

No negarè que les bones intencions no siguin necessàries, però alló que és inacceptable que només es quedin en bones intencions. Un exemple que la Constitució ens posa davant dels ulls. Entre els objectius de bones intencions hi trobem aquest:” Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just"·. D’acord amb aquesta frase dues són les exigències que demanen a la Constitució i a la llei la seva protecció: la justícia en dues vessants, ordre social i econòmic. Ha complert la Constitució i la llei espanyola aquest objectiu fonamental? Obertament, no. El poble espanyol cada dia és més pobre i uns pocs, polítics i capitalistes, cada dia són més rics. I és sorprenent que l’opinió europea i mundial cataloga Espanya entre els paísos més corruptes. Un govern que no ha complert l’objectiu bàsic de la Constitució amb quina autoritat pot exigir a un poble, que es manifesta clarament, que la compleixi i més encara quan la mateixa Constitució garanteix el dret de manifestació. Per altra banda tampoc es compleix l’objectiu d’una societat justa. Des de la democràcia els odis envers Catalunya no han minvat, han  augmentat. Només cal analitzar fets reals, alguns d’ells protagonitzats per persones que han format o formen part del govern, com el boicot al cava català i demanar signatures contra Catalunya. La lletania de befes pronunciades per personalitats del PP i del PSOE contra Catalunya denuncia com no es compleixen els objectius de bones intencions proclamats en el Preliminar de la Constitució. La manipulació, que es fa de la historia, és una altra demostració de com no es compleix. Referent a Catalunya tampoc es compleix l’art. 1, 2, que diu: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat.” La manera com, des del Govern, es tracta els catalans amb motiu del dret a decidir, tampoc es cap exemple de complir la llei. Mentre els catalans no siguem independents, vol dir que som espanyols i per tant som sobirans. Negar-nos la sobirania és declarar que som independents. Aleshores, perquè tantat polèmica i tanta moguda sobiranista espanyola si se’ns nega el dret a exercir-la?. Aquesta sobirania nacional com es manifesta? Nomès votant? També amb manifestacions escrites i en mobilitzacions. Quin cas en fa el govern de les mobilitzacions d’uns ciutadans que són sobirans? No se’ls escolta i se’ls hi envia la policia. I quan un govern autonòmic, legalment constituit, escolta la veu del seu poble, el que l’ha escollit, es margina la veu popular i se’l tracta d’anticonstitucional. Les autonomies són constitucionals i els seus governants constitucionalment han d’escoltar la veu dels seus governats i complir el seu mandat. I el mandat del poble català és prou clar. La llibertat d’un poble no es compra ni es ven, es practica. Quan els objectius d’una llei queden en bones intencions, la llei és injusta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada