Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 23 de setembre de 2014

TREBALLAR PER PAU

En el món no hi reinarà la pau mentre totes les persones no siguin lliures. I aquest objectiu no s’assolirà mai mentre el model de societat tingui per garantia la policia i l’exèrcit. Se’m replicarà que ambdues institucions en el món actual són imprescindibles. Dissortadament és així. La pau mundial, avui, sembla una utopia. I dissortdamanent pot continuar igual durant segles. Però els objectius que tenen futur i la pau és el futur, no es poden oblidar mai. I l’esperança d’una realitat, encara que llunyana, té una base prou sòlida en ella mateixa, el treball de moltes persones que hi dediquen hores de la seva vida i fins i tot la vida. Els camps són diversos i alguns, a primer cop d’ull, inversemblans, perquè en el camp polític també hi ha persones que treballen per la pau mundial. No tants com voldriem perquè és inacceptable matant amb guerres. Les persones que veritablement treballen per la pau són aquelles que obliden tota mena de violència i es dediquen a la formació integral de les persones. La verdadera tasca per la pau té per subjecte la persona i també per objecte.La persona perfecta, malgrat que limitada, en la seva globalitat o integritat. Sortosament n’hi ha, però són humils, no fan soroll, i no tenen por a l’esforç i al sacrifici. Són aquelles que d’acord amb la naturalesa saben plorar i riure en veritat i justícia. Una persona, per exemple, que defensa la independència de Catalunya, treballa per la pau mundial? Sense cap mena de dubte. La persona assolirà la seva integritat desenvolupant-se en el seu medi natural o d’adopció, en el model de societat que s’adapta millor a la seva manera de ser. I ser independent en el país d’orígen és una condició necessària per convenient. Sembla una perogrullada aquesta afirmació, però en el fons no ho és. Òbviament que la solidaritat amb els altres pobles li demanarà la seva col·laboració i com persona intel·ligent i lliure no la negarà, perquè sovint els impediments per a la solidaritat són polítics i gens democràtics. En aquesta feina hi juga un paper transcendent la religió i ho és tant de transcendent que sense una bona entesa entre totes les religions del món la pau no será mai possible. I quina és la tasca base del món religiós? Avui, el que dirè, sembla una insensatesa. L’oració. És obvi que pregar a un Déu que es diu que no existeix és un contrasentit. Ja sé que no tinc arguments científics per demostrar la seva existència i com a consequència la bondat de la pregària. Però per a mi n’hi ha un de fonamental: la justícia. La mort com a final absoluta i tot s’ha acabat seria una col·laboradora de les injustícies. Per a mi és un argument, per a tu, amic lector, potser no i respecto el teu pensament. Però malgrat tot penso que l’oració és un acte humà per la pau. Per una raó perquè ajuda a profunditzar el concepte real de la pau en el món. Molta gent resa: els hindús, els sintoistes, els jueus, els musulmans, els cristians, catòlics o no, i en certa manera també els agnòstics i els ateus en les seves disertacions sobre la pau sense guerres. Hi treballa l’art, la cultura, la ciència, l’economia? Sí però hi ha matisos molt importants. Pensem-hi entre tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada