Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 22 de setembre de 2014

UN NO POLÍTIC CONTRA UN SI DEMOCRÀTIC

Políticament, per alló de la llei del més fort, el 9N ens podem trobar sense poder votar.  És una possibilitat. Una possibilitat política, però no legal. A Espanya la veu del poble es manipula d’acord amb el color de l’ego interessat. Però d’una manera, com aquell qui no fa res, es van coneixent posicionaments i interpretacions de la llei que no són pals a les rodes a la voluntat del poble català sinò a les rodes de la democràcia espanyola. Una nova de darrere hora molt interessant i que arriba d’Estats Units. Un comunicat signat pel Secretari d’estat John Kerry el dia 15 de setembre, dia internacional de la democràcia. Diu: “mentre els Estats Units treballem per enfortir la nostra democràcia interna, seguim donant suports als qui arreu del món lluiten perquè les seves veus s’escoltin”. La desautorització del NO no pot ser més clara.Però el problema rau en que sovint s’interfereixen els poders i els polítics se senten justicia i la justicia se sent política. I qui en surt perjudicat? El poble. I quan el poble parla li diuen que no hi té dret. Actitud contrària a la Cosntitució quan afirma que els poders de l’estat es fonamenten en la voluntat popular. Potser caldria una lectura més fidedigna de la llei de lleis que en cap manera és absoluta sinò efímera i per tan canviable i el poder per fer-ho el té el poble, la ciutadania, ni el parlament, ni el govern. Un xic més de respecte. Però com dissortadament, políticament i económica el valor de la persona és nul les lleis que avala es poden manipular. I aixó que és real, és una demostració de la feblesa lógica de molts, massa, sectors polítics actuals. Sortosament davant del NO del PP hi ha la sentència del Tribunal Internacional de la Haya del 22 de juliol de 2010 que declara la veritat de la postura catalana de poder votar. La gran quantitat d’estats que en el segle XX han assolit la independència són un altre argument de la història a favor de Catalunya. La Constitució Espanyola no és cap entrebanc perquè Catalunya defensi el seu procès vers recuperar la seva independència. Què farà el món davant la postura catalana? Senzillament ser raonable i reconèixer els drets que tenen una base natural, una de histórica, una de cultural i una, la més important, d’humana. I si ens referim a la Declaració Universal dels Drets humans i al Pacte Internacional envers la Justícia i la Societat, ambdos documents signats per Espanya, com justificarà el govern el no compliment dels seus compromisos? Sembla ser que pel que diu la història és ja una norma perquè un sèrie de sentències dels Tribunal Constitucional, unes deu o dotze, favorables a Catalunya encara no les ha complert com tampoc altres provinents de la Unió Europeu. L’autoritat es té tota quan davant la llei és el complidor més fidel i exemplar. Una pregunta indiscreta: senyors del Govern d’Espanya, podem dir alló de l’evangeli de qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada