Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

EL 9 N, LA GRAN LLIÇÓ MUNDIAL DE LA DEMOCRÀCIA

Si l’enemic no el tenim dintre nostre, em refereixo a cada català, la independència serà un fet. L’enemic el podem tenir a casa nostra, ja el coneixem. Però alló que veritablement importa és que ni tu, ni jo, ho siguem. Que des de Madrid ens fassin les mil hi una, no ens ha de fer perdre ni la calma, ni el nord. Que el President del Govern proposi una altra actuació del Tribunal Constitucional, no ens ha de fer perdre l’esperança. Hi ha lleis superiors a les escrites, que són les que tard o d’hora triomfen. La història, l’escriuen les persones del poble, no els polítics, encara que s’ho pensin, i la història explicarà al futur, el ridícul. La antihistòria l’escriuen els dogmatitzadors de les lleis. Però les lleis, com les persones, són efímeres. No duren sempre. I menys, quan són contràries a les lleis naturals. El Govern d’Espanya en relació amb Catalunya, però no només amb Catalunya, està escribint la història de la democràcia camuflada. I ho és quan no s’escolta els ciutadans. Quin cas en fa el govern actual d’Espanya de les movilitzacions populars d’arreu, no només de Catalunya? Un incís, heu pensat mai que es pugui recorrer al Constitucional per la inconstitucional dels famosos NO? Jo sí, i ho estic estudiant. Les notícies que publica la premsa sobre corrupcions taquen alarmantment als polítics dels partits majoritaris. Potser és hora d’exigir al govern explicacions sobre la política econòmica que empobreix els pobres i enriqueix els rics. És curiosa la notícia que corre per les xarxes de la imputabilitat del 75% dels components d’un govern de dretes de l’Espanya actual. I ja ha sortit la notícia en algun diari. Menys atacs als drets dels catalans a votar i més treball a erradicar la pobresa dels espanyols pobres. La riquesa d’un poble no es mesura amb els diners dels bancs, sinò amb la vida digna dels ciutadans. I en aquest capítol el govern democràtic d’Espanya hi té molt a pensar, molt a fer i molt a demanar perdó. I és precisament en aquesta direcció que el 9N de Catalunya vol actuar. Sortir d’una situació insostenible per crear-ne un altre més fiable perquè serà més de la gent. Per què el moviment indpendentista català és el de la gent. Com ho será el d’Euskadi, si ja no ho és, el de Mallorca, el de València, el d’Andalusia, el de Galizia i oh prodigi, també el d’Extremadura. Hi ha pensat en aquesta circumstància el Govern d’Espanya. La defensa de la butxaca obra els ulls que el poder del diner vol tancar amb la complicitat de la política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada