Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 28 d’octubre de 2014

El 9N un dia per a la història

El triomf de la democràcia davant de la dictadura de partits. El tan esmentat article de la Constitució referent al protagonisme del poble espanyol, garant de la democràcia i atorgador del poder, m’ha fet pensar, sovint, que és precisament el fonament que fa real el dret a decidir de Catalunya. Tots els catalans, de  moment, som poble espanyol amb tots els drets reconeguts per la Constitució i que per més força ens emparen els pactes internacionals signats per l’estat espanyol. Els catalans, amb l’article de la Constitució a la mà, tenim el dret d’expressar les nostres opinions i qui incompleix la Constitució és qui ens ho impedeix. No és la Constitució, en cap article ho nega, és la voluntat política de no complir-la. Moltes vegades he pensat en la possibilitat de demandar judicialment el famós No com anticonstitucional. I com més hi penso, més convençut en surto si analitzo els resultats injustos de la política espanyola envers els més febles. No entenc amb quina cara el govern actual dóna lliçons de fidelitat a la llei quan un nombre tan considerable d’alts càrrec estan imputats i algun d’ells  empresonat. Quan la política económica s’ha mogut amb l’objectiu de salvar el capital, ha enfonsat i condemnat a la misèria als pobres. Quina garantia de credibilitat pot donar l’autoritat responsable? Aixecar l’economia no hauria de representar fer més rics als que ja ho són i més pobres als que també ja ho són. I aquest és el procès que es viu a la pell de brau. La  Constitució impedeix demanar responsabilitats als governants i als polítics? Un ciutadà, amb la Constitució a la mà, pot demandar judicialment al seu govern? Per què els sucesos que es produeixen en l’actualitat, a la pell de brau, la llei no els pot beneïr. Si el poble català, en la seva condició d’espanyol,constitucionalment, no pot expressar-se políticament, suposo que amb la Constitució a la mà té els mateixos drets que tots els altres pobles d’Espanya per exigir responsabilitats legals. És d’esperar, que quan arribi el moment, la legislació europea imposi la seva legalitat i obligui a complir-la. Crec i espero no equivocar-me, que l’actual President del Govern Espanyol será víctima dels seus companys de partit, que l’obliguen a actuar contra la llei, així amb totes les lletres, i víctima de les seves decissions, que signaran al seva mort política. Malauradament per a ell i el seu partit, no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Sortosament el 9N será el gran dia de la història del nou estat europeu, Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada