Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Gandhi,Luther King, Francesc Macià, Lluis M.Xirinacs.

Tres grans lluitadors per la independència del seu poble. Estic llegint el llibre de Lluis M.Xirinacs, FILOSOFIA I PRÀCTICA DE LA NO-VIOLÈNCIA. Parlant de la lluita per la independència de la Índia confessa que Gandhi en un principi “no volia la independència” i un xic desprès llegim “la gent té poca tradició política i sovint ignora que en principi formar part d’un imperi és bo, el dolent és estar sotmès a un imperialisme”. Afegeix:” L’imperi és bo, no és dolent. Passa que els imperis que coneixem tots són imperialistes”. Curiosament a Catalunya, Francesc Macià tampoc ho era d’independentista, militar d’alta graduació, la defensa dels drets del poble i la política espanyola el convenceren que els pobles mereixen l’exercici dels seus drets i autogovernar-se i esdevinguè independentista. Xirinacs ens diu que Gandhi “feia política des de la religió, des de l’esperit feia política, el seu esperit li demanava la política.” Li va costar la vida, però la Índia aconseguí la independència. Un altre personatge històricament decissiu fou Luther King en la defensa dels drets i llibertats dels negres de manera pacífica, però ferma, com es dedueix del seu llibre La força d’estimar. Luther King, Gandhi, Xirinacs, lluitadors per les llibertats amb les armes de la no-violència, Francesc Macià, lluitador també en el començament amb la contundència de la paraula com arma de pau, però les circumstàncies el porteren a organitzar, amb ajuda exterior, la conquesta de Catalunya militarment. Però dissortadament la traició no li vinguè de Madrid, sinò de dintre Catalunya. Els procesos històrics de la llibertat dels pobles en van plens de defensors de la veritat dels drets però també d’aquells que tergiversen els drets, els embolcallen amb pell d’ovella i es venen la llibertat, esclaus del seu orgull. Catalunya, avui, també viu situacions semblants, però, amb un avantatge, les persones lluitadores dels seus drets són majoria i els procesos històrics tenen una orientació democràtica, que  minva el poder de la violència però no es pot menystenir. Lluis M.Xirinacs referent a la història de la no-violència escriu:”la no-violència, en el seu contingut essencial, és tan antiga com la humanitat, suposo. Vam dir ahir que la humanitat va estar quatre milions d’anys sense batalles, sense guerres internes, ja que tot era no-violència. Tanmateix, en el món més rebregat en que ens ha tocat de viure, hi ha una tradició important de no-violència des de l’orígen”. I aquesta tradició immersa en l’esperit de la gent és la força per a la reconquesta de la pau dels primers anys de la història pacífica de la humanitat.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada