La il·lusió i l’esperança no la podem perdre.

Per raons, que als ciutadans se’ns escapen i ens causen desencisos i contratemps, el procès cap a la independència de Catalunya ha ideat un nou camí. L’objectiu és el mateix, han canviat les formes. Personalment penso que la nova orientació no és dolenta, fins i tot, a vegades opino, que és millor. No he perdut la il·lusió, ni l’esperança i estic convençut que el triomf el tenim a l’abast de la mà. El dia 9 de novembre el Govern Central no el pot impedir, no té arguments legals, nomès subterfugis manipuladors de la llei. I ho sap i  per més inri el món està a l’aguait. Abans de continuar, perdoneu-me si sóc orgullós, us convido a entrar al meu boc filosofiaipensaments/ Joan sala vila on hi trobeu nou cartes dirigides al President del Govern basades totes elles en un article de la Constitució, d’acord amb el repetitiu “con la Constitución y la ley”. Davant  el problema català penso que cal armar-nos de raons constitucionals i legals per demostrar la legitimitat de la nostra defensa que ens esperona a no perdre la il·lusió i l’esperança. I la Constitució em dóna ales i arguments. Però aquests arguments constitucionals i legals no són els més convincents, ni els més lógics. Reconec la gran força de les movilitzacions i manifestacions populars. Però davant els posicionaments insultants de certs sectors espanyols, alguns d’ells de transfons criminal, crec seria conveninent un mobiment de denúncia als tribunals i d’una manera particular al Tribunal Constitucional. Com actuaria aquest Tribunal si rebés un allau de més d’un milió de cartes denunciant les irregularitats legals contra Catalunya i demanant l’exercici del dret a decidir dels ciutadans que per més raó i força és un dret natural superior a les lleis fetes pels humans? Però les cartes haurien de ser, per més seguretat, certificades i amb sol·licitut de rebut, per si no se’ns fes cas, tenir el resguard per demostrar l’incompliment per part de les institucions de l’estat en cas de no tenir resposta. La veu del poble és molt poderosa. Tenim instruments a les nostres mans per exigir compliments, si no els fem servir no tenim dret a queixar-nos. Tots els catalans i catalanes, tots, independenment del partit que ens agradi, hem de donar suport al President de la Generalitat i estar al costat de l’ANC i Òmnium Cultural. No és admisible fer marxa enrere.