Per raons,
que als ciutadans se’ns escapen i ens causen desencisos i contratemps, el
procès cap a la independència de Catalunya ha ideat un nou camí. L’objectiu és
el mateix, han canviat les formes. Personalment penso que la nova orientació no
és dolenta, fins i tot, a vegades opino, que és millor. No he perdut la
il·lusió, ni l’esperança i estic convençut que el triomf el tenim a l’abast de
la mà. El dia 9 de novembre el Govern Central no el pot impedir, no té
arguments legals, nomès subterfugis manipuladors de la llei. I ho sap i per més inri el món està a l’aguait. Abans de
continuar, perdoneu-me si sóc orgullós, us convido a entrar al meu boc
filosofiaipensaments/ Joan sala vila on hi trobeu nou cartes dirigides al
President del Govern basades totes elles en un article de la Constitució,
d’acord amb el repetitiu “con la Constitución y la ley”. Davant el problema català penso que cal armar-nos de
raons constitucionals i legals per demostrar la legitimitat de la nostra
defensa que ens esperona a no perdre la il·lusió i l’esperança. I la
Constitució em dóna ales i arguments. Però aquests arguments constitucionals i
legals no són els més convincents, ni els més lógics. Reconec la gran força de
les movilitzacions i manifestacions populars. Però davant els posicionaments
insultants de certs sectors espanyols, alguns d’ells de transfons criminal,
crec seria conveninent un mobiment de denúncia als tribunals i d’una manera
particular al Tribunal Constitucional. Com actuaria aquest Tribunal si rebés un
allau de més d’un milió de cartes denunciant les irregularitats legals contra
Catalunya i demanant l’exercici del dret a decidir dels ciutadans que per més
raó i força és un dret natural superior a les lleis fetes pels humans? Però les
cartes haurien de ser, per més seguretat, certificades i amb sol·licitut de
rebut, per si no se’ns fes cas, tenir el resguard per demostrar l’incompliment
per part de les institucions de l’estat en cas de no tenir resposta. La veu del
poble és molt poderosa. Tenim instruments a les nostres mans per exigir
compliments, si no els fem servir no tenim dret a queixar-nos. Tots els
catalans i catalanes, tots, independenment del partit que ens agradi, hem de
donar suport al President de la Generalitat i estar al costat de l’ANC i Òmnium
Cultural. No és admisible fer marxa enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada