Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 24 de novembre de 2014

EL DINER UN CONSELLER INCOMPATIBLE. Foto de Jesús Calleja: l'àvia deshauciada.

He llegit en la xarxa, l’opinió de l’economista de la Universitat d’Oxford i conseller del FMI, Sr. Paul Collier, en relació a la voluntat de Catalunya de ser independent. Una de freda i una de calenta. Afirma que seria bo per els catalans però un exemple perillós per a les societats més pobres. Perillós, perquè? No hi veig altra raó que l’esclavatge vergonyós a que les condemnarien les polítiques dels països que les dominen. Per una banda un risc de no poder assolir-ho per manca de diners i per altra l’ultratge indecent dels poders dominants. No hi veig cap altra factor en les afirmacions del catedràtic que el poder del diner i el fet de que sia conseller del FMI me’l fa sospitós. L’argument de la independència de Catalunya no es fonamenta en el seu poder econòmic i si s’hi recolza és precisament perquè el poder dominant procura empobrir-la cada dia un xic més. I des d’aquesta vessant és també una raó d’independència. El diner per dret natural, substitut per l’intercanvi dels bens naturals, no és l’ordenador de les societats i donar-li aquesta facultat és un greu ulgtratge antinatura. I és precisament aquest l’arbitratge deshonest que dificulta que Europa sia verdaderament una Europa Unida. I seguint el camí actual no ho serà mai perquè és un conglomerat d’estats que incideixen segons el seu poder econòmic. I amb l’agreujament que cap govern vol reconèixer els drets d’altri i nomès actua d’acord amb la necessitat de poder aconseguir diners al preu que sia. I al preu que sia, la seva gent és cada dia més pobre, menys els rics cada dia més rics. Una política antisocial perquè la dignitat de la persona no significa res i la mort de molta gent esdevè el rebut que cal pagar per mantenir el poder. Si en el món actual hi ha una mica de dignitat és gràcies a la gent humil i senzilla que del diner en fa un servidor dels seus iguals. I la realitat actual a casa nostra rau en el fet que moltes persones mengen perquè gent senzilla vol compartir els seus bens amb els que menys tenen. Són realitats, no mentides polítiques que s’omplen la boca de paraules buides de sentit perquè no tenen voluntat de complir-les quan les pronuncien. No tinc res contra la duquesa d’Alba, persona, però sí contra el tractament incivil amb motiu de la seva mort. Incivil per part de la política, també de l’Esglèsia i d’una part de la població, que amb aquest comportament es congracia amb el poder. No és el comportament digne de les millors lloances del Club Rayo Vallecano que ha donat una lliçó de civisme solucionant el problema de l’àvia de vuitant-cinc anys deshauciada per un usurer amb la complicitat dels poders polítics. I alló que és més greu  és l’apropiament que en fa la política oficial d’aquesta solidaritat ciutadana com  si fos inspiració seva, essent tot el contrari. El diner és la raó dels desequilibris de l’estat i del comportament governamental envers el dret a decidir dels catalans. És una de les raons de l’empobriment que vetllen es produeixi a Catalunya. Un altre exemple del poder del diner que no li pertany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada