Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 15 de novembre de 2014

GAUDIR LA CREATIVITAT CALLADA DE LA NATURA

La vida de les persones regala moments que són un meravellós èxtasi que endolceix la problemàtica de l’existència. N’hi ha prou que en la solitud del teu recès meditis recordant paisatges, persones i vibracions de la natura. Albades que omplen de llum la mirada, opuscles que et conviden a cloure en la pròpia intimitat la llum que s’amaga però que tu amb la teva fe i esperança amagatzemes en el teu esperit, aquell grupet d’avis que en un banc de la plaça aixecaven la veu o somreien, aquelles dones amb les cistelles de la compra que no acaben mai les paraules, aquells infants que no tenen direcció en els seus xuts a la pilota, aquelles nenes que volen superar en les seves curses als més grans, les aus que de rama en rama dibuixen estels, la remor de les fulles dels horts i jardins que són músiques del vent i els somnis que recordes demanant al coixí una bona nit. La natura amb tota la seva majestat és una invitació constant a voler ser més i millor amb el desig d’abraçar els seus amors i comprendre els seus missatges. Quantes  vegades en la intimitat del cor desitgem cavalcar a llom dels raigs del sol per dialogar amb les estrelles i descobrir noves amistats més enllà de l’horitzó. Sovint ens agrada ser estels per atrapar els moviments del astres i jugar amb amics i amigues del cel blau. Viure estones de l’existència sentin t-se germà i amic de les flors, les papellones i els ocells, admirador de les formigues i de les aigües dels rierols i jugador del partit de la vida amb l’equip del món. En el vida són necessàries estones per omplir el dipòsit del motor de l’existència amb les energies de la il·lusió, el desig, la joia, l’esperança i sobre tot amb l’energia de l’amor. I aquestes  estones te les regalen els i les poetes, els narradors d’històries de gent senzilla però agosarada, però d’una manera especial te les auto-obsequies quan en la solitud del teu silenci creatiu et passeges per l’espai del teu espèrit, que és qui fa bategar el teu cor i trobar les paraules que et fan feliç a tu i a les persones que t’envolten. Per descobrir la poesia de la vida que es belluga en l’existència universal només el silenci íntim n’és el tutor i el mestre. Si l’estimem, no ens fallarà. Ens posarà davant els ulls la creativitat que portem dins i ens ensenya a viure de  veritat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada