Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 13 de novembre de 2014

PREGAR PER LA UNITAT D’ESPANYA

No serè jo qui negui el dret de la pregària a ningú. Però hi ha situacions i imatges que són francament esperpèntiques. Veure l’alcaldesa de Madrid, assistida pel Bisbe de la diòcesi, demanant a la Verge la unitat d’Espanya, és francament un contrasentit, tant per part de qui ho demana com de qui ho beneix per autoritats que sien. Jesùs ho va dir prou clar, quan pregueu feu-ho així i els hi ensenya el Pare nostre. I en la segona part del Pare nostra hi ha la següent petició: “perdoneu les nostres culpes com nosalstres perdonem als nostres deutors”. La publicitat que se n’ha fet de la imatge afirma amb tota claretat que Catalunya és culpable i  no se la vol perdonar. És una manera hipócrita de culpabilitatzar a un poble que té dret a ser ell i la bíblia l’empara, malgrat la benedicció episcopal que no té per missió ordenar la política sinò adoctrinar els ciutadans en la justicia i la veritat. És el que Jesús va contestar a la Samaritana, d’ara en endavant no pujareu al temple a orar sinò que ho fareu en esperit i veritat. I en  aquesta pregària no hi ha ni esperit, ni veritat per què l’envolta l’odi envers els catalans. I aixó que ho toleri un bisbe és de jutjat de guardia canònic. No és aquesta la postura del Papa Francesc. Pregar per Espanya, totalment d’acord, però per a una Espanya en la que tots els seus ciutadans gaudeixin d’una vida digna. Hauria trobat excel·lent que l’alcaldesa li demanès a la Verge llum per no equivocar-se, forces per lluitar perquè tots els seus ciutadans de Madrid tinguin cobertes totes les necessitats bàsiques d‘alimentació, habitatge, educació, treball, els bens materials indispensables, dret a les vacances i una política i religió al seu servei, no que la política i la religió siguin servides pels ciutadans. Ja ho va dir Jesús, no aquell que diu Senyor, Senyor entrarà en el regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu pare. I el gaudir de tots els drets naturals que pertoquen als ciutadans és voluntat de Déu. I la Verge a casa de la seva cosina, quan entonà el seu càntic, hi diguè:”Les obres del seu braç (de Déu) són potens: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils”. Òbviament aquestes paraules contradiuen la política del seu partit i d’ella i no aproben la presència del Bisbe. Ja ho diu l’adagi castellà, “obras son amores i no buenas razones”. La pregària a Déu sempre, però com s’aconsella en l’evangeli que “no sàpiga la mà dreta  alló que fa l’esquerra.” I en aquesta pregària i la seva difusió l’evidència acusatòria contra Catalunya era massa clara. Les bones intencions d’una pregària poden convertir-se en boomerang sancionador de voluntats amagades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada