Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 30 de novembre de 2014

Sr. Rajoy, una visita de què…?

El dissabte, 29 de novembre de 2014, va passar unes hores, va parlar pels descossits, es va reunir amb els seus, no va visitar el President de la Generalitat, va menysprear als milions de catalans independentistes i va respirar ufanós amb els aplaudiments dels seus. Si aixó en diuen una visita de diàleg amb Catalunya, Sr. Rajoy, nomès hi ha una resposta lógica: allargar la llista de mentides. Vos no voleu tractar de la unitat d’Espanya amb els catalans que volem ser independentistes. Els independentistes volen ser, no volem trencar res. Dissortadament no cal que ens en parleu d’una unitat que no existeix, no perquè el cartalans la trenquem, sinò perquè la política del partit en el govern l’ha trinxat i l’està trinxant. Sr. Rajoy, vos vàreu donar una lliçó de manca de diàleg i d’educació política i el mateix dia, en una petita població catalana, Parets del Vallès, la nova entitat Casa de Andalucía, en la seva festa inaugural va voler compartir amb entitats del poble i en particular amb la cultura catalana convidant al Niu d’art poètic, que sigui dit i entès, va honorar la poesia andalusa llegint poemes dels seus poetes. I un dels poemes, “Defensa de Cataluña”, escrit l’any 1936, per Rafael Alberti, acabava amb aquests versos:”¡Puebol catalán, vigila! / ¡Pueblo catalán, alerta! / Con el corazón de España, / sólo corazón de tierra, / catalanes, yo os saludo:/ ¡Viva vuestra independencia!” I aquesta independència la vam viure respectant-nos, donant una lliçó de convivència des de la diferència, diferència que es va reafirmar en l’acomiadament amb un Visca Andalusia! I el pensament que Alberti defensava l’any 1936, també hi ha andalusos i espanyols que ho defensen l’any 2014. Però Sr. Rajoy, no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. És curiós que entre els ciutadans sia possible viure democràticament la diferència i entre els pilítics hi hagi partits que s’hi neguin. Sr. Rajoy mentre les vostres paraules buscaven l’aplaudiment, Catalunya es lliurava a una gran campanya de recapte d’aliments perque els pobres, al menys puguin menjar. I aquesta recapte la protagonitzaven independentistes i unionistes de bona voluntat. Dissortadament aquestes campanyes són necessàries perquè els polítics incompleixen el primer article dels seus deures: la dignitat de vida dels seus ciutadans. Mentre vos insultàveu als independentistes catalans, aquests amb els altres catalans, omplien el magatzem de queviures per a la gent necessitada. Gent que existeix perquè la política no compleix. Sr. Rajoy, també vos en sou responsable. No cal donar consells, quins són els paísos amb millor convivència d’Europa? Els petits, com Suïssa. I Catalunya vol ser-ho perquè la seva gent tingui aquella vida digna que l’estat no li proporciona. I quan parli de Catalunya mesuri millor les paraules referides al President Català, que si actua com actua és perquè abans escolta els ciutadans i desprès a la llei. I vos feu el contrari. Escolteu la veu de tots, no només dels vostres i entre tots, escolteu les veus estrangeres. Si escolteu, haureu de pensar i si penseu lògicament, haureu d’actuar justament. Els primer drets de les persones és ser elles, el ser catalanes, espanyoles, basques, gallegues, andalusues, castellanes és una circumstància aconsellada per raons culturals, que dissortadament manipuledn egoísticament raons econòmiques,  polítiques i religioses. Sr. Rajoy, ho diu l’adagi llatí: “primum vivere, postea philosophare”. Visitar els seus només, no és visitar i parlar amb un país. Una conclusió lógica, Catalunya, desprès de la vostra suposada visita, és encara més independent. Un bon polític ho meditaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada