Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 26 de novembre de 2014

UNA ESTIRADA D’ORELLES ALS POLÍTICS QUE ES CREUEN RELIGIOSOS

A casa nostra estem acostumats a escoltar declaracions d’un signe religiós ultra per part de certa classe política, classe que actualment governa el país. Suposo, potser s’hi van posar taps, que escoltaven amb les orelles ben obertes el discurs del Papa Francesc al Parlament Europeu, on val a dir, discurs aplaudit tretze vegades per tots els diputats, catòlics o no. M’agradaria saber quines han estat les seves reaccions davant les paraules del Papa recordant el lema de la Unió Europea “unitat en la diversitat” amb l’afegitó papal de “on la unitat no vol dir uniformitat”. Els diferents uniformes de l’estat espanyol mereixen un respecte, respecte que no es té i curiosament el que menys el practica és el ministre que es confessa més catòlic i guardona a la Verge. Però l’argument fort de veritat són les paraules següents:” Ha arribat l’hora de construir junts l’Europa que no giri al voltant de l’economia, sinó a la sacralitat de la persona humana, dels valors inalienables.” Més clar no es pot dir. Europa va per camins equivocats perquè no té present “la dignitat de la persona”, ni està “oberta a la transcendència”. Dos pilars de la convivència humana no respectats per la política que no només oblida sinó que menys-tè els seus deures i raó de ser. I seguint en la mateixa línea afegeix:”Considero que Europa és una família de pobles” que en posar al centre la persona humana ha de deixar “que mostri lliurament el propi rostre i la pròpia creativitat, sigui en l’àmbit particular o com a poble”. Exactament tot el contrari del que fa l’actual govern espanyol amb la personalitat individual i col·lectiva de Catalunya. I en aquests desenvolupament doctrinal d’una necessària política europea que necessita un canvi, hi aporta la col·laboració de l’Esglèsia Catòlica que concorda amb els objectius dels creadors de la Unió Europea, col·laboració que, a la vegada no entorpeix la política i que només preten col·laborar a partir “dels ideals que l’han format des del principi, com són: la pau, la subsidiaritat, la solidaritat recíproca i un humanisme centrat sobre el respecte de la dignitat humana”. Dissortadament, aquestes paraules a l’Espanya laica però que quan li convè es considera católica, se les emportarà el vent. I més de dos milions de persones que volen una altra manera de viure hauran de lluitar sense desanimar-se per assolir objectius que són naturals, religiosos, catòlicis i sobre tot humans. I aixó amb una política sorda, perquè aquest missatge de Roma, no estarà ben vist per elements amb autoritat dintre del catolicisme, concretament més d’un bisbe de la pell de brau. La doctrina de l’esglèsia està al costat de la voluntat de tots els catalans que volen ser independents. Un argument per l’esperança que no s’ha de perdre mai. Amb la doctrina de l’evangeli a la mà, visca Catalunya Independent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada