Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 27 de desembre de 2014

CANT DEL CIGNE POLÍTIC

Les circumstàncies històriques del moment, sovint, li donen a les paraules un sentit, fins i tot, contrari al que s’està anunciant. En una situació de crisi, que afecta generalment a la gran majoria de la ciutadania, afirmar que la crisi està superada i que ha començat la normalitat, no és nomès una gosadia, que jo no entenc, sinó el cant del cigne moments abans de la seva mort, en el cas a que em referiexo de la mort política. Un cant que tenia tota l’aparença de tapar els greus problemes que castiguen a la pell de brau, citats d’esquitllada, com la corrupció, que es vol dismular, l’augment de la població pobre, l’aparició d’un nou partit polític que ha despertat confiança en un gran col·lectiu de la població, els moviments ciutadans contra la política del govern i a un nivell molt important el dret a decidir, sobre tot a Catalunya, en un procès cap a la independència. Quan en un discurs dirigit als ciutadans, aquests problemes es presenten a segon terme, es produiex un signe d’incapacitat i una visió d’una devallada política de poder, que no s’hi troven arguments per mantenir-lo. Però alló més greu encara és afirmar que s’està disposat a dialogar de tot, menys del problema polític del dret a decidir. Per què? Em fa pensar, i crec no equivocar-me, que no es tenen arguments convincents. I aleshores davant la impotència política del diàleg es fan promeses, per a la majoria ridícules, d’un augment de les pensions que suposaran cobrar tres euros més, que amb prou feines n’hi ha per pendre un café. I també es prometen millores de relació amb Catalunya, quan aquesta relació no ha estat mai flúida i d’acord amb la llei, amb prou feines. Parlar de millorar el finançament de les autonomies perdonen els interessos dels prèstecs, prèstecs que s’han fet amb diners pagats abans per elles és un contra sentit incomprensible. I referent a Catalunya no es té la dignitat de respectar al seu President acusant-lo d’un fet, que respon a la voluntat popular, com si fos el culpable del malestar existent. Ha fet mai el President del Govern un exàmen de consciència sobre si ha obrat en justícia o no amb el compliment de la llei envers Catalunya? Les aparences donen a entendre que no. I no parlem del tractament judicial contra polítics catalans acusats de corrupció, quan alló primer que haurien de fer és analitzar la culpa del sistema en la proliferació de fets corruptes. Perquè la base d’aquesta plaga rau en el model polític, que de democràtic només en té el nom i les aparences. Amb aquesta base afirmar clamorosament que la crisi està superada només té una tendència, el cant majestuós del cigne presagi, de la seva mort. La dignitat de vida d’una nació vol fets, no paraules sense fonament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada