Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 11 de desembre de 2014

EL NADAL EN TEMPS DE CRISI

El missatge del Nadal és prou clar, però nomès l’egoïsme humà l’enfosqueix i procura eliminar-lo amb una hipocresia tan extrema que fa veure que el celebra i ajuda a celebrar-lo. És la gran contradicció del temps. És veritat que tothom, tothom, té dret a la felicitat i al benestar. Però si el dret és de tota la humanitat, perquè no el pot gaudir tota la humanitat? Perquè aquella part de la humanitat que ha de vetllar pel respecte dels drets humans no compleix amb els seus deures. I qui són? La meva filosofia de l’ordre social em diu que la persona és per naturalesa política i religiosa. I que aquesta condició, una part de la humanitat té l’obligació de vetllar-la perquè totes les persones, homes i dones, se’n beneficien. Són els responsables polítics i els responsables religiosos. Les autoritats, com se’ls reconeix. El benestar material de la persona és competència dels polítics i conseqüentment la culpa que una gran part de la societat, avui, estigui molt afectada per la crisi és culpa d’ells i responsabilitat que la naturalesa els hi exigirà en el seu moment. És una irresponsabilitat, que amb una manca de sensibilitat extrema, s’omplin el espais publicitaris de propagandes que alló que busquen és vendre més, independentment de qui compra. I moltíssima gent humil treu forces d’on no n’hi ha per celebrar les festes, especialment aquelles famílies pobres que volen que els seus fills siguin feliços. Però en la societat actual també hi ha gent extraordinàriament bona i responsable, però permeteu-me una lectura crítica. La millor de les felicitacions i benaurances per aquestes persones però per contra l’acusació més directe per els governants, que es beneficien de la feina dels altres a qui no correspon, i se n’haurien de donar vergonya de la seva incompetència, perquè massa dels seus subordinats no poden celebrar el Nadal com els hi pertoca i aquells que ho poden celebrar és gràcies a la solidaritat d’una part de la societat que creu, essent o no religiosa, en el missatge de Nadal, pau als homes de bona voluntat. No sóc contrari a les celebracions, però sí, a les disbauxes i molt més en temps de crisi, que no ha provocat el poble senzill sinò el poder del diner consorxat amb el poder polític. Ens diuen que no hi ha diners. Per els pobres, no. Un exemple, el ministre va dir fa pocs dies que la solució de Bànkia fou un error, però que avui és la solució. Una demostració del concepte que és té de la política i del seu funcionament. Liquidar la majoria perquè la minoria visqui sense problemes. Òbviament la solució del gran problema mundial, que fa aigües per tots costats, no està en el diner, sinò en quelcom molt més important, la dignitat de les persones. I la dignitat no la dóna, ni el càrrec, ni la riquesa, sinò la persona íntegra, física i psíquicament i aquesta condició la política d’avui no la garanteix i és la única i gran responsable. Quants polítics d’avui són capaços de demanar perdó i reciclar-se? Es poden comptar amb els dits d’una mà. Hi ha una solució. La filosofia política de l’evangeli. Convido a meditar-la. Volem un Nadal venturós per a tota la humanitat? Doncs, mans a l’obra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada