Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 23 de desembre de 2014

JO TAMBÉ VAIG VOTAR EL 9N.

El meu vot, com el de tots els catalans que exerciren el seu dret, va ser voluntari, lliure, meditat i conscient. Conscient d’exercir el dret de llibertat d’expressió. Una demostració de la bondat de la diferència. Portar la contrària no és ser enemic de ningú i manifestar disconformitat contra la llei és un dret i moltes vegades un deure. Les lleis humanes són fruit de la voluntat i pensament de persones, no de totes les persones de la col·lectivitat política que s’auto-legis-la. I la Constitució Espanyola n’és una proba. Prop d’un quaranta per cent no la va votar. Trenta anys desprès obliga a un trenta per cent i escaig que no tenien dret a vot i que en l’actualitat no hi estan d’acord. I aquesta és una circumstància prou remarcable per pensar en l’adaptació del text constitucional al segle XXI, quan el encara vigent és més propi d’un règim ademocràtic que no pas democràtic. Una Constitució que serveix de base política, que no legal, per prohibir un dret natural com és el d’expressió, és una Constitució desfasada. Però independentment de la constitucionalitat o no, el procediment suposadament legal contra el govern de Catalunya per organitzar la votació del 9N el considero un  producte de les restes dictatorials de l’antic règim que troba en el NO continuat la solució incapaç de defensar en un diàleg. El tema del diàleg és la base del mateix, negar-lo és menystenir el fonament democràtic. La por a dialogar, fins i tot amb el pitjor dels enemics, és el principi d’un desgovern que ha de retornar a la dictadura, emparada en les armes, per mantenir la seva autoritat caiguda en descrèdit. Jo vaig votar el 9N perquè crec en la democràcia i perquè l’esdeveniment era resultat de la voluntat popular. I la voluntat popular inclosa la de la majoria silenciosa que tan li agrada al partit del govern, que no recorda, perquè no podria manipular, que darrere dels vots que li van donar el poder també hi ha una majoria silenciosa i d’acord amb la seva filosofia hauria de dimitir i donar pas a unes noves eleccions. La majories silencioses poden i de fet esdevenen un boomerang per a qui s’hi empara per tenir raó. Defensar amb un vot la meva oposició a una llei no vol dir que la imcompleixi, simplement significa que en desitjo una altra de millor o al menys millorar-la. Personalment acusar judicialment a responsables polítics, que no fan res més que escoltar la veu popular i consultar-la, és viure en temps dictatorials i no en democràcia. Defensar la unitat d’un estat no suposa impossibilitat de defensar la independència d’una nació que per raons pròpies i legítimes no vol continuar pertanyent-ti. I el meu vot el vaig emetre perquè penso que és un dret natural que cap llei humana pot deslegitimar. Per aquesta raó vaig votar SI Si i per aquesta raó he escrit aquest comentari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada