Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 16 de desembre de 2014

QUAN EL PODER ES VEU INCAPAÇ…

Tenir recolzaments per assolir objectius positius no és nomès desitjable sinò convenient i necessari. Però no sempre la necessitat de recolzament es deu a una ajuda complementària sinò pot produir-se per incapacitat palpable de la persona que ho demana. I alehores ens trobem davant d’una incompetència i del desenvolupament d’una funció pública per a la que no s’està degudament preparat. I quan aquesta demanda deriva per invalidar un poder contra el que no tens arguments, la incompetència demana substitució. L’enfrontament de poders per deslegitimar l’altre no és nomès una contradicció democràtica sinó un crit que clama al cel per inutilitat de decissions. Demanar ajut a certs elements del poder econòmic per contradir el seu superior polític autonómic des de l’estatament estatal és una declaració prou clara d’incompatibiltat. Demanar ajuda a un súbdit econòmic perquè desacrediti al seu superior polític, des d’una instància superior, em podeu dir si és legal, lícit, legítim, ètic, democràtic i humà? Aixó és el que ha fet la Senyora Cospedal demanant a empresaris catalans que desautoritzin al President Mas. Aquest comportament en un estat democràtic només té la valoració d’una pràctica política corrupta. I a la pell de brau aquesta manera d’actuar és massa freqüent i sovintejada. Quan des de les instàncies superiors em parlem de política anticorrupció no me les crec perquè els fets em donen la raó. Una política que no sap afrontar els problemes per greus i difíccils que sien, és una política corrupa o incapaç. Són massa sovintejades les maniobres amb finalitats descriminatives per guanyar. Sra. Cospedal, políticament el problema que Catalunya planteja a l’estat és històricament legítim, filosòficament la defensa dels seus drets, humanament l’exercici de la seva identitat i políticament un deure. La política no pot ser mai la destrucció d’una persona, encara que només sia una, perquè qualsevol persona porta en ella mateixa tot el pes de la humanitat, perquè ella és humanitat. I negar-ho és contradir la natura en la seva base. Demanar a una part del poder econòmic, d’aquell que es pot manipular, és reconèixer la pròpia incompetència per conduir la història actual. I el camins actuals de la història afavoreixen els pobles per damunt dels estats. És el concepte actual d’estat que nega els drets dels pobles, per una raó molt senzilla, perquè l’objectiu històric és tornar a la persona tot el seu poder, respectar la seva integritat. Perquè una persona integral és el model irrefutable d’alló aque avui s’anomena globalització i la globalització només es pot fer essent el centre la humanitat, no el diner. S`ha de començar per la base i la base és el ser humà. La humanitat tota, no una part. És la lluita contra el model actual que és económic, no humà. Els drets de totes les persones són superiors als drets del diner. El diner és un  servidor de tota la humanitat, no d’una part. I mentre sigui d’una part, s’està validant el crim de lesa humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada