Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 13 de desembre de 2014

UNITAT, QUÈ SIGNIFICA?

Invocar unitat, avui, s’ha convertit en un argument manipulador per negar la veritat de l’altre i imposar el pensament únic, no l’universal, sinò l’individual i particular. La unitat no és mai un conglomerat, un conglomerat és un conjunt d’elements que no necessàriament són del mateix signe, que individualment són unitat però agrupats formen una altra grup, que com a grup pot ser únic, una altra unitat, amb objectius diferents que poden contradir sovint els particulars de cada element. La unitat d’un grup no es defineix pel conjunt que formen sinó per la raó der ser. I la raó de ser, quan perverteix les individualitats agrupades, deslegitima la raó del grup. La unitat d’un grup es fonamenta en el respecte de les individualitats i en l’assoliment dels objectius que han propiciat l’actuació conjunta. I una actuació conjunta presuposa acords individualment acceptats en benefici de tots. Un exemple d’unitat ens el dóna l’aigua que quan la unió és constant existeix l’aigua però quan els elements se separen, l’aigua desapareix. La unitat dels elements obeix a un objectiu concret, eliminat l’objectiu s’elimina el tot. I el tot es mantè unit si es respecta la peculiaritat de cada element. Si en la constitució de l’aigua s’hi elimina, per exemple, l'hidrògen, no hi ha aigua. Mantenir la peculiaritat de cada element és essencial per a la continuitat del grup format. En política, qué significa unitat? Òbviament l’element fonamental és la persona i la formació de col·lectivitats depen de la voluntat de cada persona que la forma. Una col·lectivitat pot esdevenir una nació perquè així ho decideixen els components de la col·lectivitat. Un grup de nacions poden formar un estat, si s’acorda mútuament. Un estat és resultat d’una voluntat, si voleu de la força de voluntats que ho decideixen. Però els estats no sempre han estat formats per la força de voluntats sinò tot el contrari per la força de les armes, o si es vol, per la força d’uns pocs imposada per les armes. Tornar a l’orígen no sempre és fàcil i molt menys quan l’estat s’ha mantingut durant anys i segles, com el cas d’Espanya. Es pot donar el cas que per raons humanes s’hagi superat la força de les armes i amb la força de les voluntats de tots els col·lectius es decidieix constituir-se per dret en un estat. Un estat que es compromet a ser respectuós amb totes i cadascuna de les col·lectivitats que el configuren. Dissortadament no és aquest el cas d’Espanya amb Catalunya. I per aquesta raó Catalunya té tot el dret de recuperar ser una col·lectivitat independent de l’estat espanyol i per contra pot actuar unitàriament amb la nació amiga, Espanya, en força aspectes. Pot existir unitat de funcionament per unitat de criteris essent col·lectivitats polítiques independents. Un estat pot ser un conglomerat de nacions. Mantenir el conglomerat, com l’aigua, depen del respecte als seus components, quan se’n maltracta un, es desfà la unitat i per consequència el conglomerat. La base de tot rau en el respecte a la unitat fonamental que és la persona. Les unions polítiques són voluntats de persones, que és quan són vàlides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada