Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 29 de gener de 2015

CARTA OBERTA AL PRESIDENT ARTUR MAS

Honorable Sr. President: Fa uns pocs anys responent a un correu electrònic meu en el que dubtava de la política del seu partit, correu que vaig enviar a sis representants polítics catalans i només em vàreu contestar Vos, em diguèreu, no us fallarem. No sóc de CD, sóc d’un partit independentista radical, i confesso que la prometença la compliu. A què vé aquesta carta? L’ha provocada la postura del PPC ( caldria més que borressin la C) en relació a la vostra trobada amb un grup considerable de Cónsuls estrangers radicats a Barcelona. La cúpula del PP català ha posat el crit al cel acusant al President d’enganyar la gent i obrar en contra dels seus deures. President en el camí cap a la independencia hi teniu milions de catalans al vostre costat i molts, com jo, voldriem que es caminès més ràpid. Acusar d’incorrecte unes eleccions autonòmiques catalanes, que esdevenen plebiscitàries i d’il·legals no només pot sortir d’una ment malaltissa que no ha entès mai alló que significa ser català. A les famílies, quan un problema causa malestar es discuteix amigablement per trobar-hi solucions. Considero, President que és el que vos feu, i en la família catalana hi ha presències alienes que els ha d’interessar la convivència en pau i verdadera. Qui dels problemes en fa una confrontació, amanida amb insults, demostra, primer que no se sent del país, segon que no coneix la filosofía del país on viu malgrat afirmar fins a l’afonia que és català, tercer que no té idea del que significa el diàleg perquè no en saben o no tenen arguments. Catalunya, com València, Euskadi i totes les autonomies, té el dret de dialogar amb polítics d’arreu del món per fer-els conèixer que és en l’actualitat, què vol ser en el futur i per què. Atacar l’independentisme català és un atac directe contra els drets humans, contra la humanitat, que no gaudirà de la verdadera pau mentre els seus pobles no siguin ells, amb tots els condicionants polítics, religiosos, económics, culturals i socials. I és precisament alló que defensa una Catalunya independent. La cúpula catalana del PP hauria de meditar sobre les arrels naturals i humanes dels pobles, conèixer la filosofía de la política universal de convivència que els ajudaria a desfer el seu ideari uniformista d’estat creat per la força de les armes i per les lleis que aquelleses, en certa, manera van imposar. Des d’els temps més antics, la veu del poble sempre s’ha manifestat, a Egipte, Asíria, Grècia, Roma i actualment arreu del món i també a casa nostra. Necessitem piolítics que escoltin aquesta veu i no polítics que la volen fer callar amb lleis que suposadament es van fer a favor dels ciutadans i que protesten perquè no es compleix. Qui s’hi oposa no té clar que la voluntat del poble és sobirana. Així va nèixer la democràcia, una democràcia que a la pell de brau s’intenta transformar en egocràcia. Senyor Mas, escolti la veu del seu poble, del català, i tots els catalans de socarrel, nats i vinguts, li faran costat. És més important la salut del poble que la política del poble i si la seva política no compleix els seus deures, el poble l’ha de fer fora, impossant la seva llei. No caiguem en la demagògia que els catalans que no es manifesten no volen el millor per Catalunya, que és molt millor ser un estat que no pas una autonomia. Permeteu-me un xic d’ironia: segurament tenen por de perdre els seus  privilegis polítics i com diem popularment, perdre la mamella de la seva subsistència política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada