Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 19 de gener de 2015

CATALANS, MAS I JUNQUERAS US ESTAN ENGANYANT…

L’argument de l’Espanya democràtica del PP i del PSOE. No he escoltat mai, ni tampoc llegit cap raonament de Mariano Rajoy i de Pedro Sànchez sobre el tema central del suposat engany dels dos líders catalans. Dissortadament sí que s’està fent cada dia més palès l’engany que reben els espanyols. La premsa ha publicat una notícia que és verdaderament esfereidora respecte a la distribució de la riquesa mundial i de com repercuteix a la pell de brau. Diu: L’1% de la población mundial gaudirà l’any 2016, l’any vinent, del 50% de la riquesa mundial i amb consequència el 99% s’haura de conformar amb l’altre 50%. Si la població mundial és avui de 7000.000.000 d’habitants, 1000.000.000 gaudiran de la meitat de la riquesa mundial i 6000.000.000 l’altra meitat. Traslladat el raonament a Espanya, si en l’actualitat són 40.000.000 els habitatants, 4.000.000 disposaran de la meitat de la riquesa nacional i 36.000.000 s’hauran de contentar amb l’altra meitat. Però en relació amb Espanya existeix una nova consideració: Espanya és el segon estat europeu començant per la cúa en el que les desigualtats socials són més manifestes. I el Sr. Rajoy vol fer creure que la crisi ja és una noticia superada. La credibilitat política és tan feble que per començar no sap argumentar. I per altra banda la justícia està desvetllant fets i situacions en el món dels grans partits polítics espanyols que són una autèntica vergonya. I em pregunto: fins quan els espanyols hem d’aguantar aquesta clase política? Dic hem, em considero espanyol per obligació política del moment, no perquè me’n consider-hi realment. La independència ja apareix a l’horitzó del nou estat català. Però de moment ens toca ballar un ball que no ens agrada i que perjudica a milions d’hispans. Per quina raó democràtica els ciutadans espanyols s’han de fer càrrec de les pèrdues d’una o més empreses particulars? Els diners que l’estat ha pagat a Castor obren els ulls i fan pensar una altra veritat de la realitat del país. Si l’errada fou de l’empresa i dels polítics, les pèrdues han d’anar a càrrec de l’empresa, entitats financeres i polítics que es van equivocar. I que no se’ns digui que no tenien diners. Un, al menys que jo sàpiga, té una fortuna suficient per fer front al deute. Quan un petit empresari s’equivoca per casualitat la política en el poder l’ajuda? Aquest estiu un cambrer d’un restaurant de la costa meditarrànea, castellà natural de Toledo, em va deixar glaçat quan em va dir que ell volia la independència de Catalunya. Raó la petita empresa que regentava va fer fallida, trobà feina a Catalunya i d’ajut no en rebè cap per part dels polítics de Castella, on tenia el negoci. Sr. Rajoy i Sr,. Sànchez, quan dieu que els Srs. Mas i Junqueras enganyen als catalans, mireu-vos al mirall i baixeu la cara de vergonya. Les mentides sempre, tard o d’hora, surten a la veritat. No escampeu arreu que Catalunya malgasta el diner quan començant per les màximes autoritats del país s’està donant un exemple d’enriquiment difícil d’explicar i si cal li demaneu a la Constitució que fassi la vista grossa. No dic noms, no cal, ja sabeu de qui parlo Sr.Rajoy i Sr., Sànchez. Les paraules no són arguments, se les emporta el vent perquè no les mantè el pes de la veritat. Seria bó que recordèssiu que el período d’esplendor de l’imperi espanyol, com de tots els imperis, tenen una durada de 500 anys, comprovat i demostrat matemàticament i que la fi és irreversible i molt més encara si els polítics dels seus darrers anys no están a l’alçada que les circumstàncies demanen. I la data de caducitat de l’imperi espanyol és a l’abast de la mà, l’any 2020. I a partir d’aquesta data és possible que les diferents nacions espanyoles recobrin totes elles la seva independència. Espanya, no té com diu Esperança Aguirre, 3000 anys, com a màxim tres cents i alló que se’n diu imperi espanyol, té els dies comptats. La història, el temps, la natura fan surar la veritat de les relacions humanes. I dissortadament alló que la natura crea, sovint algunes persones egoïstes de la humanitat ho malmeten. El temps actúa de jutge. I és impecable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada