Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 7 de gener de 2015

LA POESIA ÉS UN DAU DEL JOC DE LA VIDA

Els reis que ho saben tot, tal vegada ho endevinen, m’han fet a mà el llibre de David Jou, LA POESIA DE L’INFINIT (ciència i mística). Només n’he llegit unes poques pàgines i no només han despertat el meu interés sinó que m’han obert els ulls aprofundint en la magnitud de la petitesa humana. La grandesa del poeta en la immensitat del cosmos. I les poques pàgines llegides m’han engrescat a escriure sobre el títol d’aquest comentari. M’agrada molt la poesia dels grans poetes però també la dels poetes del poble, que sovint s’amaguen en la vergonya. Sortosament la poesia vola per damunt de les perfeccions i també de les imperfeccions. La tècnica és un gran servidor de l’art poètic, però la tècnica no és l’art. Existeixen obres tècnicament perfectes però humanament fredes. Alló més important es troba en el missatge, en el caliu, independentment de la bondat i bellesa de la forma. També és veritat que hi ha formes que només mereixen ser oblidades. Però per què la poesia és tan important en la vida, en la història de la humanitat. Un incís, el gest poètic és tan antic com l’home i la dona. Aquesta pregunta me l’he fet força vegades. I la resposta m’he la donada la gent. Formo part d’una entitat popular dedicada a la poesia, NIU D’ART POÈTIC DE PARETS DEL VALLÈS, i en els recitals hi he trobat la resposta. A partir de la meva implicació en l’entitat vallesana he assistit a recitals de poblacions com Tona, Artès, Mollet, Calafell, Orís, Puigcerdà i Barcelona i sempre n’he sortit enriquit culturalment. Els recitadors o lectors, homes i dones, tenen un olfacte curiós per descobrir la veritat d’un poema. Generalment són persones grans. I és alliçonador com seleccionen els poemes. És un indicador de la cultura poètica de la gent, no només com seleccionen, sinó també com reciten o llegeixen. Des de poesies pròpies a les dels grans poetes de la literatura catalana i castellana. I la curiositat esdevé máxima quan una persona gran recita poemes dels joves d’avui. Una demostració de diàleg intergeneracional. I una altra característica rau en la tasca que moltes d’aquestes persones desenvolupen entre nens i nenes iniciant-los en el coneixement de la poesia. La gra majoria de la gent que es mou en ambients poètics populars sóns conscients que la seva popularitat estarà sempre limitada al seu entorn. Però el seu treball és efectiu perque ajuda a expandir el fet poètic i a fer conèixer la importància de la poesia en la configuració humana. La senzillesa de la poesia popular contribueix com la d’èlite a que el dau jugui fort en la història de la humanitat. L’art, i la poesia és art de la paraula, és activitat humana tan antiga com la mateixa humanitat. I l’art, la poesia, són instruments prou poderosos per lluitar per un món en pau, malgrat la manipulació de l’enemic més perillós, l’egoïsme personal. L’art, la poesia, verdaders, tenen una característica transcendent, són humils i humans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada