Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 27 de febrer de 2015

ES POT OPINAR DIFERENT, PERÒ AMB RESPECTE.



Raimon Pannikar, filosof especialitzat en el diàleg, com instrument de relacions humanes, afirma en un dels seus llibres que dues persones, quan comparteixen opinions, no tenen perquè renunciar a les seves idees i que la veritat del consens rau en el fet de ser capaços de viure amicalment i en pau. Dissortadament, aquesta filosofia no és  norma en massa debats polítics. He llegit en una revista local de la comarca del Vallès Oriental, un article amb el títol : DESMONTANDO EL “INDEPENDENTISMO DE BOLSSILLO”. Amics polítics autors de l’article, comenceu força malament. Com indpendentista català, que sóc, em sento greument ofès pel to despectiu d’ “independentismo de bolsillo”. L’independentisme és un dret i a nivell de pensament la Constitucció Espanyola, que el vostre partit en el seu dia no acceptava, m’el respecta i reconeix. Llegit, amb molta cura, m’ha fet la impressió d’una manipulació egoïsta. Tota la vostra argumentació es basa en dades econòmiques. Afirmeu que en deu anys l’estat  ha invertit a Catalunya 45.000.000.000 €. Els fets ho desmenteixen perquè massa estructures no ha estat acabades i altres ni començades. L’estat de les carreteres, de les vies de tren i dels mateixos trens parlen prou clar. Citeu un seguit d’exemples en percentatges que és una manera d’amagar la realitat. Dieu:”los ejemplos serían innumerables, aumento del 24’7 % en inversiones por carreteras, 27,2 % een ferrocarriles, 11% en aeropuertos…” Innombrables en ¿bones? intencions i alguns d’aquets percentatges per complir incompliments passats. Però, resulta que l’estat no regala res, com ho demostra el déficit fiscal de 16.000.000.000 € anuals. No fa massa dies el president d’Extremadura trinava contra la independència de Catalunya perquè el percentatge que rebria de l’estat es veuria reduit precisament en l’equivalent del déficit fiscal català. Amics autors de l’article per què us dol tant que Catalunya esdevingui un estat europeu independent? Em fa pensar que teniu por de veureu’s fora de la Unió Europea de la que us creieu uns grans aliats, perquè no podreu pagar els deutes. El president del govern i del partit es vanta de que Espanya no ha estat rescatada econòmicament i, mira per on, una famosa revista internacional afirma que l’Estat Espanyol va rebre un muntant de 100.000.000.000 €, que es deuen, amb un concepte camuflat, perquè no es diguès. La remuntada, de que tant s’enorgulleix el govern, no ho és. Només cal mirar l’extensió de la pobresa en aquests darrers quatre anys. Podeu no està d’acord amb el meu independentisme, però alló que no és democràtic és la befa i l’insult camuflats. Tots els independentistes coneixem molt bé quins són els nostres deures mentre siguem espanyols i tenim els mateixos drets de tots els ciutadans. Amb una diferència que no s’ens respecten. La poma ha madurat i com va dir el diputat d’ERC en el Debat de la Nació: Ens trobarem a l’ONU i bon vent i barca nova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada