Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 2 de març de 2015

ELS POBLES SÓN SOBIRANS…



Els fets viscuts darrerament a Catalunya i en especial la condemna del magistrat Santi Vidal m’han convidat a una comparança, que possiblement més d’un amic lector la pot trobar fora de context, però jo des d’el meu convenciment i de la mea idea de la religió penso que explica força bé la situació que viu actualment Catalunya. En l’evangeli de Sant Joan hi llegim un diàleg, per a mi molt clarificador, entre Pilat i Jesús.El representant de Roma, l’imperi dominador del poble jueu, pregunta: “Tu ets el rei dels jueus?” Jesús no ho nega, ans li explica l’amplitud del seu regne. Pilat no enten res. Recordem que Roma, religiosament era politeísta, i l’emperador gaudia de reconeixement diví. Pilat insisteix, perquè non era el mateix condemnar un home que un déu i aixó segon no era compatible amb el seu poder. La resposta de Jesús el deixa descol·locat: “Tu ho dius, jo sóc rei. (no nega que ho sigui dels jueus).Per aixó he nascut i per aixó he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. (La gran veritat universal que no exclou les individuals). Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.” Pilat no sap com sortir-se’n. Continuen les gestions amb els jueus responsables de la llei i finalment arriba la solució: “El vostre rei haig de crucificar?” i la resposta li  tranquil·litza la consciència: “No tenim cap altra rei fora del Cèsar”. I aquesta és la raó definitiva. Crist fou crucificat per rebelió i enemic de Roma. I Jesucrist no ho nega. No ho nega perquè la resposta era molt més àmplia i de més contingut, també, humà. El respecte al ser persona i el dret de cada persona de pertànyer a un país políticament lliure. Òbviament no compararè al jutge Santi Vidal a Jesús teològicament, però sí filosóficament i humana. Santi Vidal, sense desatendre els seus deures de jutge que compleig com el millor, defensa els drets naturals de la persona i del seu poble.I aixó és una rebelió sancionable  segons la llei del dominador, però no segons la llei natural i menys segons la llei divina. Des de la meva consciència religiosa aplaudeixo el comportament del jutge Vidal i al nivell humà rep un càstig polític com el rebè Jesucrist, aquest pagant amb la seva vida física i el jutge amb la feina quen li dóna vida. Però és la defensa de la veritat el fet que posa al mateix nivell humà a Jesùs i a Santi Vidal. No conec religiosament al jutge, només m’atenc als fets. Però la defensa de la veritat que ha fet s’inclou en les paraules de Crist quan diu:”Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu”. I no em negareu que el jutge Santi Vidal defensa una veritat, la veritat del seu poble, com Jesús defensa la veritat del seu, que no fou escoltada ni acceptada pel poder constituit per la força de les armes. Defensar la veritat política dels drets d’un poble té unes profundes arrels religioses que li donen la raó pel fet de ser. I Catalunya és i el jutge ho sap. Judea, era, i Crist ho sabia. El sobiranisme dels pobles és un dret natural d’arrels divines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada