Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 7 de març de 2015

MODEL GLOBAL DE CONVIVÈNCIA D’UN POBLE DEL VALLÈS ORIENTAL



La convivència universal en pau sembla que, analitzant el curs de la història segleXXI, dóna la impressió de ser una utopia. Però les utopies generals tenen el seu disolvent en les solucions individuals per petites que sien. La meva filosofia de la pau universal es basa en una realitat religiosa: mentre les religions del món no es possin d’acord, no serà possible la pau. És una afirmació agosarada però no impossible. No inmediata però sí d’un futur raonable. L’assoliment d’aquest futur troba en el seu camí una manipulació descarada i antinatura com és el gran capital transformat en política i religió, però amb una condició de canviar la filosofia de la política i la teologia de la religió a les seves conveniències. I dissortadament aquest nou model està molt arrellat i té uns directius massa poderosos, però sortosament no invencibles. I no ho són perquè són humans i les febleses humanes els poden destruir. Però al marge d’aquesta autodestrucció, que estic convençut es produirà, existeix un fenòmen emergent que apareix en nuclis reduits, i que esdevenen un motiu d’esperança. I alló veritablement important és l’expansió d’aquests nuclis petits que criden l’atenció per la seva postura i encara que sia, gra a gra, gota a gota, la platja es va fent més gran i els mars més oceànics.
He llegit un exemple en El 9 Nou, del Vallès Oriental, un exemple esperançador. La població de Canovelles amb el seu alcalde, gaudeix d’un acord signat l’any 2009 per sis comunitats religioses que aposten per la convivència. Jo diria que n’hi ha més però els exemples són els arguments més convincents. I en aquest acord hi signa l’Esglèsia Catòlica,al constat de comunitats mususlmanes i evangèliques. I alló que s’ha de tenir més en compte, col·laborant amb la política. Precisament aquest és el meu pensament. I sembla ser que l’exemple tira endavant i funciona. El representant del catolicisme, segons el diari, afirma:”El compromís val la pena. La pau és la base i tota la resta ens vindrà donat. El diàleg i el coneixment de la diversitat m’ha enriquit molt. Canviem el rostre de l’estranger pel d’un germà i cal transmetre el missatge a les noves generacions”. Pura doctrina evangélica i concordant amb els clams populars que es basen en el respecte a les persones i la defensa de la dignitat humana. I és precisament l’alcalde de Canovelles que dóna fe de la bondat d’aquest compromís religiós: “La diversitat és una riquesa i l’entesa un orgull per Canovelles.”
De trobades i realitats de l’estil de Canovelles n’existeixen força a casa nostra i arreu i són precisament aquests exemples els que mantenen ferma l’experança d’una societat millor. Perquè una cosa és segura, no arribarà mai per la força de les armes, ni per la força de la llei. Cada dia estic més convençut que els responsables de la pau del món són la política i la religió. Política i religió que siguin fidels a la seva filosofia i no manipulades per interessos egoïstes com succeix encara avui a ple segle XXI. L’esperança no  rau en el saber fer dels responsables institucionals, rau en la voluntat de les persones que són l’objectiu de la política per a una vida digna, i de la religió per a la transcendència de la seva rao de ser. A Canovelles aquest condicionat s’està complint, a Catalunya la societat exigeix el compliment dels objectius polítics i religiosos. Només falta el moment històric transcendental de que el diner no fassi ni política, ni religió.
La fotografia és treta d'El 9 Nou del Vallès Oriental.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada