Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 20 de març de 2015

QUI NO VOL APRENDRE LES LLIÇONS DE LA HISTÒRIA…



QUI NO VOL APRENDRE LES LLIÇONS DE LA HISTÒRIA…
Els esdeveniments del criminal atemptat a Tunísia em conviden a una reflexió sobre la incidència que els fets històrics poden incidir en els comportaments de la nostra vida. Condemnar aquests actes criminals és el mínim que pot fer una persona íntegra però hi ha posicionaments que denuncien una verdadera manca de consciència cívica. Aquest acte criminal em trasllada a l’any 1936. Guerra civil espanyola, una guerra injusta perquè fou una rebelió contra el poder democràtic escollit pel poble. Els rebels en un moment d’incertesa i de por de fracasar demanen consell i ajuda al dictador alemany, que els alliçona. Si voleu guanyar heu de sembrar la por entre la població. I així es va fer. Recordem dos bombargeigs: Guernika i Granollers. N’hi ha més. Referent a  Granollers les bombes van matar més de dues centes persones en cinc minuts. S’escollí l’hora que podien fer més mal. El culpable principal d’aquest acte criminal fou el General Franco. I la meva reflexió no enten com el partit actual en el poder a la pell de brau s’ha negat a condemnar la guerra civil i els fets posteriors amb una relació de milers de morts per pura represàlia. Si injusta era la guerra, més encara la post-guerra. Permeteu-me una anècdota que vaig viure. Era l’any 1963.Tornava de “San Ildefonso” (La Granja) i en el viatge cap a Madrid tenia un dominic per company. A l’alçada del “Valle de los caídos” li vaig dir que jo no aprobava el monument construit. Em va deixar glaçat la resposta: “Si sólo son 1000 pts. por muerto”. El total un milió. La majoria d’aquest milió eren “de los rojos”. Un milió de morts d’una guerra injusta, les morts represaliades que són milers, no són suficient argument per condemnar un règim. L’any 2015 un atemptat que causa 23 morts, el partit en el govern corre, i és la seva obligació, a condemanar-lo. De què serveix la memòria histórica? El motiu d’aquest atemptat del format Estat Islàmic actua per guerrilles, té l’ajuda d’un altre dictador i el sistema atemoritzar els ciutadans. Vuitanta anys desprès les mateixes formes tenen tractaments totalment contraris. El govern rebelat tenia les seves lleis, l’Estat Islàmic té les seves lleis, els efectes són criminals per les dues bandes. Condemnem als dos o acceptem les lleis dels dos. Personalment no puc acceptar  cap dels dos. La filosofia del perdó és bàsica per a una convivència en pau, però el fet de perdonar no suposa deixar de complir la penitència exigible pels mals causats. Les injustícies de la guerra civil espanyola no han estat condemnades políticament com caldria.Lles injustícies comeses contra la voluntat dels pobles no prescriuen i exigeixen per dret natural la corresponent reparació. La memòria històrica no es pot oblidar per evitar records de presons, morts i actes criminals, sien de la banda que sien, perquè en les dues bandes, “nacionales i rojos” hi ha molt per arrepentir-se, per demanar perdò i per reparar. Alló que és veritablement trist i incomprensible rau en el fet que en democràcia la justícia no sigui justa. Qui no vol aprendre les lliçons de la memoria histórica, quina credibilitat mereix?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada