Sr. MONTORO, ESCOLTEU LA VEU DE LA HISTÒRIA?

Unes paraules vostres m’han inspirat aquest títol. Dieu:” Com creixeria Catalunya si el seu govern es dediqués al que s’ha de dedicar!”. Què li diu que el govern no es dedica al que s’ha de dedicar? Tal vegada una de les obligacions dels governants que els de Catalunya, sí, compleixen, el del que vos en formeu part no ho veieu igual. No és constitucional, sembla ser, escoltar la veu del poble i el govern de Catalunya l’escolta. No sé si vos li veureu, però jo sí, una lliçó en l’accident de fa pocs dies als Alps Francesos. La causa de l’accident sembla ser que un governant de la nau no gaudia de les condicions indispensables per a tal missió. Heu meditat mai en la semblança que els governants són pilots del seu país? La nau Espanya té molts problemes de vol i els seus passatgers les passen molt malament. Heu pensat mai si el pilotatge d’aquesta nau és el correcte i aquelles persones que la comanden tenen la titulació en regla i la seva condició humana en l’estat de salut necessari? Vos dieu que hi ha passatgers que no estan en condicions, vos sou un dels pilots, què feu perquè ho estiguin. Us sap greu que una pila de viatgers de la seva nau en construeixin una de nova perquè pensen que volaran més segurs? La seguretat, no us canseu de proclamar és prioritària. Per què us oposeu a qui la vol millorar i ser responsable del seu pilotatge. A vegades oposar-se a un desig natural i lícit d’altri és fruit de la por de perdre els beneficis que li proporciona. Sr. Montoro, jo sóc independentista, i no sóc enemic d’Espanya. Heu imaginat mai, i no em digueu que no teniu imaginació, que la relació entre Espanya i Catalunya us seria més favorable si les dues fossin nacions amb estat propi? Ja sé que no ho heu fet, sinó tot el contrari, perquè parlar malament de Catalunya dóna vots als partits espanyolistes. Una altra qüestió: amb la Constitució a la mà heu fet examen de consciència de si la vostra política envers Catalunya és la que cal? Dels mals d’un país els governants en són els màxims responsables. També dels de Catalunya. Si repasséssim els greuges tindríeu valor de reconèixer-los? Sr. Ministre, llegint i escoltant les vostres declaracions la impressió és que no. Em sap greu, però no puc pensar com vos. Hi ha un altre divergència: de veritat treballeu pel bé de tots els espanyols? Les aparences són que no, per què de moment, i espero que sigui curt, els catalans encara som espanyols.