Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 13 d’abril de 2015

CATALUNYA NO ES POT SEPARAR D’ESPANYA, AFIRMA EL PRESIDENT DEL T.C.



Abans de fer cap comentari transcric l’article 155 que segons el Sr. President autoritza a suspendre competències autonòmiques. El transcric en castellà en previsió de culpar-me de males traduccions:
Art.155, 1: “Si una Comunidad Autónoma no cumple las obligaciones que la Consttitución u otras leyes imponen, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrà adoptar las medidas necesarias para obligar a aquella al complimiento forzoso de dicha obligación o para la protección del mencionado interés nacional.
2.-Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrà dar inastrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autònomas.”
Amb tots els respectes, Sr. President del Tribunal Constitucional, penso que oblida alguns principis als que les lleis espanyoles estan obligades en situacions que donen la raó als pobles, perquè Catalunya ultra una Comunitat Autònoma és un poble amb drets naturals a ser i a governar-se. Una d’aquestes normes és la llei natural, que atorga a les persones el dret a decidir que és intransferible. Una altra rau en aquelles normes internacionals signades per l’Estat Espanyol i que preveuen el dret dels pobles a ser ells. I  aquestes normes, l’Estat les ha de complir i les oblida olímpicament. No cal que les hi recordi perquè les coneix sobradament. I per anar més enllà, la Constitució Espanyola reconeix el dret dels pobles a ser sobirans. I en tot això que menciono, mai s’ha manifestat la voluntat de seure a la taula i parlar-ne. Les lleis no fan les nacions i menys els pobles, les lleis estan al servei dels ciutadans dels pobles i de les nacions amb l`obligació de proporcionar-les-hi una vida digna. L’estat és una institució posterior a la nació o a les nacions i els ciutadans d’aquests nacions són qui es donen les lleis, que si són justes respecten els drets de totes les persones. I aquest és un punt molt a tenir en compte perquè complir aquest respecte és deure de la Constitució i si la Constitució no és útil o incapaç de complir, significa que no és vàlida. Però les lleis són progressives i evolucionen i aquest concepte no es té en compte. Però anem a la pregunta que provoca la seva postura. Els governants de les comunitats autònomes tenen l’obligació d’escoltar la voluntat popular? Ells també són estat, en l’estat de les autonomies i una de les obligacions de l’estat és escoltar al ciutadà. Em contestarà que la indissolubilitat d’Espanya és irrenunciable. Una pregunta, Espanya ha estat sempre indissoluble? Per què Portugal no en forma part? Perquè les nacions sud-americanes s’independitzaren? Tornant a la Constitució i a les lleis, quines incompleix Catalunya al defensar els seus drets? Potser l’estat amb la Constitució a les mans s’hauria de preguntar per què Catalunya es vol independitzar? Ho ha fet mai? No i Catalunya ha volgut dialogar. No s’hi val la resposta del President del Govern d’estar obert al diàleg però el dret a decidir i la independència no pot estar en l’ordre del dia. Això és voler dialogar? Sr. President del Tribunal Constitucional, una pregunta, com autoritat independent que sou abans de posicionar-vos no seria necessari debatre el tema legal amb les autoritats catalanes i encara millor amb el poble de Catalunya? Per conèixer a fons un problema s’ha de parlar amb qui no l’accepta i amb qui el provoca. No és aquesta la filosofia de la convivència política? Com a ciutadà català que sóc, ningú em pot obligar a viure d’esquena al meu país, i l’estat espanyol ho fa. És motiu suficient per promoure la separació per esdevenir un nou estat europeu. Acabo, ja sé que el comentari de l’article 155 no és complert. Hi tornarè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada