Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 30 d’abril de 2015

CONCEPTE MATERIALISTA DE LA HISTÒRIA



Unes paraules del Ministre de Justícia Espanyol m’han causat una gran tristesa. Ha dit: “És hora que els catalans liderin una nova etapa de prosperitat. És el que els espanyols esperen”. Si jo fos un  ministre del govern em faria vergonya pronunciar aquestes paraules. Què amaga el ministre darrere d’aquesta contundent afirmació. És una acusació intencionada de que som els catalans els culpables de la crisi? No seria res d’estrany. Senyor, Ministre, la riquesa d’un país és responsabilitat de tots els ciutadans, no només d’una part i el màxim responsable és el govern. Seria extraordinari que tots els pobles d’Espanya produïssin el mateix nivell de prosperitat. Però, no, és funció dels catalans. S’ha preguntat mai, Senyor Ministre, per què Espanya està a la cua d’Europa en qüestió econòmica? I  no em surti que és el país que més ha millorat, però malgrat millorar no surt de la cua. I qui és el responsable principal? No cal que li digui que el Govern i amb ell, els polítics, principalment aquells que configuren el Congrés i el Senat. La crisi la pateix el poble perquè amb la vostra política minveu la productivitat. Escurant, com feu, les  butxaques de la gent humil i treballadora ompliu les arques del govern però tanqueu l’aixeta de la productivitat. Amb la vostra política d’educació i cultura impediu aquella formació necessària que il·lusiona per investigar i cada dia seran menys els cervells degudament preparats. I no em surti amb les beques, que estan atorgades amb uns barems que només beneficien a uns pocs. Minvant l’ensenyança des de la base fins a la universitària, es practica una política que condemna al poble a la misèria. I no parlem dels jubilats cada dia més marginats, ells  no produeixen però són els autèntics impulsors dels seus néts perquè la cultura sigui la seva afició principal. Sense cultura no hi ha economia de base, que és la productora de riquesa del país, no les grans multinacionals que amb pell d’ovella xuclen la sang dels pobres. Destruint la petita i  mitjana empresa és la manera més ràpida d’enviar el país a la misèria, com també marginant els petits comerciants, que eren la vida dels pobles i ara es veuen desplaçats per multinacionals, que en la seva majoria no tenen cap atenció per ajudar les entitats dels pobles on omplen les seves caixes de cabdals. Sr. Ministre, Catalunya sap molt bé com produir prosperitat i quina ha estat la causa de ser una regió motor d’Europa. Però la política del vostre partit, aquesta política no l’entén, ni la vol entendre. Una pregunta, on van a parar els beneficis de les grans multinacionals? Tinc entès que si les grans fortunes del país i les multinacionals contribuïssin amb els impostos en la mateixa proporció que la gent senzilla, l’estat no tindria problemes econòmics, ni hauria patit la crisi. I entre aquestes grans fortunes espanyoles també hi ha persones que han sigut estat. Sr. Ministre, allò que demana a Catalunya, cal demanar-ho també a les altres setze autonomies i exigir-ho a les grans fortunes que superen els mil milions d’euros i el govern sap molt bé quines són. I alguna d’elles blindada legalment, encara que penso que no lícitament. Fer pagar la crisi a la gent senzilla i humil, parlant en termes evangèlics com algun ministre fa a vegades, és un pecat mortal que clama al cel. I ho afirmo  des de la meva fe cristiana. És capaç el seu govern de convertir Espanya en un model de productivitat i conseqüentment de benestar? El temps ho dirà, si els ciutadans els hi donen confiança i temps. Amb un concepte materialista de la història el vaixell no arriba mai a port.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada