Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 26 d’abril de 2015

ELS CAMINS SÓN PEDRAGOSOS...



Cada vegada que em poso a pensar en la trajectòria de la història humana m’adono més de com són els seus camins. Plens de fang i de rocs i també  amb força plantes i flors, una imatge, sovint, no massa fàcil d’entendre, més ben dit, de deixar-nos entendre. La natura acarona el fang i la sorra, la neu i l’aigua, el pla i la muntanya i els humans no es posen d’acord per entendre aquest comportament. Un roc no és intel·ligent, però és natura, un humà és intel·ligent, i també és natura, tenen un punt en comú, el respecten els humans? Tots no. Una demostració, la corrupció regnant, impossible d’amagar per què les conseqüències hi són. En els comportaments humans, com en la natura hi ha fang i terra neta, però massa sovint, ni al fang, ni a la terra neta se’ls tracta com cal. Llegia en les xarxes l’empresonament d’un espia tractat com fang quan sembla terra neta. Té massa informació de responsables de la corrupció, responsables que legalment són intocables i dignitats pel càrrec que ocupen o han ocupat. La relació de noms i fets és molt llarga i sembla ser que tot demostrable. Si una denúncia és demostrable, perquè no se’n fa cas? Per què oblidem que la dignitat no la donen els càrrecs i prebendes sinó el comportament humà i social de la persona. I massa sovint la personalitat és embrutada pel càrrec. No cal citar noms, n’hi ha molts i coneguts. De la manera que per moure’s per camins enfangats i pedregosos existeixen mitjans i tècniques i la caminada esdevé profitosa i exitosa, per moure’s pels camins de la història, del dia a dia, per què la indumentària de pell d’ovella amaga comportaments de llop? I dissortadament és així. L’home és llop de l’home, deien els antics romans. Tan orgullosos com estem dels avenços científics, no ho podem estar dels socials. Una demostració ens la dóna la política actual de cara a unes eleccions municipals, autonòmiques i generals. L’insult i el menys teniment són normes acceptades pels que es creuen pedagogs de la societat. La pedagogia varia de credibilitat d’un partit a l’altre. I així es troba el món. I la natura ens envia contínuament missatges de la debilitat humana per controlar l’orgull. El terratrèmol del Nepal hauria causat tantes morts humanes si les persones coneixéssim millor la natura i el seu funcionament? Els avenços tecnològics i científics no poden ser mai un desafiament contra un poder més fort. És veritat que l’home amb la seva intel·ligència pot fer descobertes i missions cada dia més meravelloses i d’intensitat infinita, però li falta la immensitat que té la resta de la natura. El poder psíquic no sempre pot vèncer el físic, perquè el poder físic de l’home és més limitat que el de les muntanyes, rius, mars i fenòmens naturals. I no podem oblidar que la terra, el planeta de l’home, forma part d’un univers, que segons unes declaracions a La Vanguardia de James Peebles, astrofísic de la Universitat de Princeton, “mai  podrem arribar a comprendre completament l’Univers”, “una comprensió completa és fora del nostre abast.” I és precisament aquesta circumstància la que posa condicions a l’hora d’enfrontar-se amb la natura per aprendre a ser previsors. Les malalties, ens diu la ciència es poden prevenir, les malalties naturals, fenòmens sísmics es poden prevenir amb un respecte intel·ligent de la natura. Escoltem la natura i potser aprendrem a escoltar la societat que tenim més a prop. Aprendre a escoltar és la gran lliçó natural davant de l’orgull de voler dominar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada