Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 23 de maig de 2015

23 DE MAIG DE 2015, DIA DE REFLEXIÓ



Al passar pel costat d’un estany, d’un riu o d’un bassal d’aigua m’agrada veure-m’hi reflectit. És l’efecte reflexió. Reflexionar és una projecció personal cap a l’exterior. Comprovar com quadraria la meva imatge en el mirall d’un partit. Davant d’unes eleccions municipals com les de la meva ciutat on s’hi presenten nou candidatures imaginar l’efecte de la meva pinzellada en cadascuna de les nou pintures no és un tasca fàcil. Òbviament la meva pinzellada política, amb els colors de religió i independència, desvirtuaria més de la meitat de les llistes aspirants a governar. La reflexió com efecte òptic ajuda a condicionar el vot, però no a decidir per una candidatura en concret. El vot reflexiu és una projecció de la personalitat i la persona no es manifesta només críticament sinó també passionalment i només l’equilibri entre intel·ligència i passió em confirmarà si la meva elecció a estat bona. Dic bona, no la verdadera, per què la veritat individual i col·lectiva pot diferir per la simple raó que cada ser humà i cada grup té la seva pròpia veritat i no perquè jo difereixi de l’altre tinc dret a tractar-lo de mentider. Aquesta circumstància hi afegeix a l’elecció del vot una nova exigència: la capacitat de diàleg del partit escollit. Perquè en un model democràtic el diàleg és fonamental i les majories absolutes són una versió maquillada de la dictadura. I em pregunto, el temps que m’ofereix un dia és suficient per poder valorar com cal la bondat del meu vot? Dissortadament l’equilibri raó – passió no és el subjecte que vota sinó més aviat la simpatia, basada en la passió per una determinada orientació. El dia de reflexió, personalment, és un dia de recuperació de forces per què la intenció normalment ja està formada, encara que en algunes persones, en concret, la decisió de votar pot ser determinant poques hores abans d’exercir el dret. Aquesta circumstància no deixa de tenir els seus contres dubtosos havent de respectar l’acte personal que és un dret. No estic en contra de la reflexió, estic en contra de la manipulació que se’n fa per tapar fets d’irresponsabilitat democràtica per part de certs sectors que tot si val per guanyar. I aquest tot si val s’ha practicat i es practica també en el dia de reflexió. Per què, a vegades, el convenciment no és ni racional, ni passional, sinó econòmic o manipulat. Dissortadament la democràcia no es veu néta de complicitats manipuladores, perquè està a l’albir de persones. No cal afegir res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada