Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 19 de maig de 2015

ACABA DE COMENÇAR LA CURSA EUROPEA.



Catalunya al món no és un fet nou. S’ha intentat emparedar la història i negar l’evidència. Es necessitava un argument per demostrar que Catalunya no era una nació amb drets històrics que avalen la seva voluntat de ser un estat europeu independent. Era imprescindible per afirmar que aquest dret no existia. Però aquest argument se’n va poc a poc en orris. El parlament d’un estat europeu ha votat una moció favorable a Catalunya. Dinamarca, estat de la Unió Europea, acaba de donar la raó a Catalunya instant a l’Estat Espanyol que dialogui sobre el tema del seu futur. És el primer pas. La cursa ha començat. S’han enfrontat dues postures: l’absoluta del Govern Espanyol i la democràtica del Govern Danès. Quina serà la resposta d’Espanya? Òbviament que un NO, perquè un president no pot fer marxa enrere quan ha donat la seva paraula d’honor que Catalunya no serà independent. Es preveu un xoc de trens, però no serà contra el tren de Catalunya que Espanya xocarà, serà el de la democràtica Europa. Però el més feble tindrà totes les de perdre. Aquesta votació de Dinamarca no podia ser més oportuna amb unes votacions municipals a tocar. És veritat que en unes municipals es vota més el cap de llista que el partit, però també és veritat que la gent de Catalunya sap molt bé que amb uns ajuntaments governats per partits o coalicions independentistes hi ha molt de guanyat per a les properes autonòmiques del 27 de setembre en les que s’ha de donar el do de pit i omplir les urnes amb les paperetes dels partits que defensen el dret a decidir a Catalunya. Dinamarca ha allargat la mà a Catalunya i d’agraïts és correspondre amb un comportament que obri les portes de més estats europeus. N’hi ha un, el Vaticà que no forma part de la Comunitat però hi és escoltat, que reconeixeria una Catalunya independent. Corre la veu i “cuando el río suena, agua lleva”, diuen a Castella. Els temps, malgrat que a compte gotes, va donant la raó, i el temps és curt però la fe salta barreres i començarem el diumenge a saltar-ne i la saltarem amb rècord. No estem sols a Europa, encara que el Ministre Margallo ens enviï a volar per l’espai “in aeternum”. Sembla que al Ministre se li entelen els ulls. La cursa no s’atura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada