Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 16 de maig de 2015

AMB L’ESTELADA AL COR



Els sentiments són l’expressió de la qualitat personal, garantits per la intel·ligència quan corrobora la seva veritat. Sentir defineix una capacitat integrada en el ser humà que desenvolupa la mateixa funció en la vida que els colors en una obra d’art. La imatge d’una persona no és autèntica sense passió. Només el descontrol irracional desacredita. Una persona que no és passional no fa brillar amb intensitat el seu pensament que racionalment el pot presentar magistralment però no arriba perquè no crea ambient de curiositat. La globalitat del ser humà no és una realitat sense sentit, és una realitat amb sentit i amb capacitat de projecció. El ser, que políticament acoloreix l’ indret d’origen, rep en la seva formació les característiques pròpies que han esdevingut definidores dels seus ciutadans i aquestes característiques íntimament arrelades configuren, a casa nostra, el ser català. I la identitat catalana la configura també la història i la perfeccionen les relacions propiciades per la naturalesa. En la identitat dels pobles el sentit de país, fruit d’una convivència i d’una bones relacions, és un color determinant en la selecció del model polític i un dret natural encara que en gran part sigui generat per la cultura, definidora de la gent. Aquella política que per raons de veïnatge sotmet i condiciona anul·lant o desfigurant la personalitat del país annexionat és una política antidemocràtica i a ple segle XXI contrària al procés històric, procés que s’inclina favorablement a la llibertat dels pobles amb dret a ser lliures i formar estats propis. Se’m replicarà que la Unió Europea no funciona així. Ha funcionat d’aquesta manera i només per egoismes d’estats que volen ser ells, malgrat la unió, es vol imposar amb arguments de pells d’ovella que ells tenen la raó. Però la raó mai desacredita la veritat malgrat els interessos de certes polítiques que simulen democràcia. I aquesta lluita és la que pateix Catalunya, tenint la veritat com garantia. De proves n’hi ha moltes, però és suficient l’ordre judicial de retirar les estelades dels espais públics, com si aquests no fossin del poble i el poble qui dóna el poder. Penso sincerament que aquesta normativa encara penjarà més estelades, però en el cor dels ciutadans, espai públic on la justícia no hi té jurisdicció. Si el dia 24 de maig les estelades onegen en la immensa majoria dels cors catalans, el SI a favor de la independència serà aclaparador. En el meu cor hi oneja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada