Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

divendres, 22 de maig de 2015

DISSABTE 23 DIA DE REFLEXIÓ




La reflexió demana equilibri entre el pensament i el sentiment. Un equilibri que no fou protagonista en el debat de TV3 amb els alcaldables de Barcelona. No vaig resistir i al cap d’una hora d’avorriment vaig preferir anar a consultar amb el coixí. Jo entenc que un debat significa exposar el tema, valorar-lo, analitzar-lo i explicar com i per què el defensen o el rebutgen els diferents partits. Però, senzillament, els convidats d’ahir només tenien una obsessió, parlar malament del gestor municipal de torn. De la manera d’enfocar els problemes res de res. Les postures sobre l’atur, francament decepcionants. En una paraula no aporten res d’important al dia de reflexió. Sortosament la intel·ligència dels ciutadans té prou capacitat d’anàlisi i valoració davant la decepció causada pels polítics. Penso, honestament, que la reflexió, aquest cap de setmana, 24 de maig de 2015, té un punt central i tots els altres depenen d’ell. La llibertat de Catalunya. Sense autèntica llibertat, Catalunya no pot fer res contra l’atur, però sí que es podia argumentar la capacitat catalana sobre aquest tema un cop assolida la llibertat. L’atur, l’ensenyament, la sanitat, la dignitat, l’ordre públic, el treball, l’economia, el civisme, tots depenen de la independència per poder-los gestionar políticament amb llibertat, solidaritat i eficàcia. Òbviament que caldrà una nova Constitució cent per cent catalana, però un compliment democràtic de l’espanyola actual també palesa un camí dreturer per arribar a port. La Constitució actual no és l’enemiga de Catalunya, ho són els seus interpretadors. Ens queden una tarda i 24 hores per reflexionar. Fem-ho seriosament, amb lògica i sense prejudicis i fonamentant la nostra argumentació en els drets de la persona ens adonarem que només en ella rau el poder de decidir. I si per més força hi afegim el comportament de l’estat espanyol envers Catalunya descobrirem un valor afegit poderós al dret a decidir el model de vida que volen els catalans. No menystinguem a ningú, valorem els nostres arguments i amb ells decidim el nostre vot. Catalunya serà més Catalunya si és independent? Jo penso, sincerament, que sí.


La reflexió demana equilibri entre el pensament i el sentiment. Un equilibri que no fou protagonista en el debat de TV3 amb els alcaldables de Barcelona. No vaig resistir i al cap d’una hora d’avorriment vaig preferir anar a consultar amb el coixí. Jo entenc que un debat significa exposar el tema, valorar-lo, analitzar-lo i explicar com i per què el defensen o el rebutgen els diferents partits. Però, senzillament, els convidats d’ahir només tenien una obsessió, parlar malament del gestor municipal de torn. De la manera d’enfocar els problemes res de res. Les postures sobre l’atur, francament decepcionants. En una paraula no aporten res d’important al dia de reflexió. Sortosament la intel·ligència dels ciutadans té prou capacitat d’anàlisi i valoració davant la decepció causada pels polítics. Penso, honestament, que la reflexió, aquest cap de setmana, 24 de maig de 2015, té un punt central i tots els altres depenen d’ell. La llibertat de Catalunya. Sense autèntica llibertat, Catalunya no pot fer res contra l’atur, però sí que es podia argumentar la capacitat catalana sobre aquest tema un cop assolida la llibertat. L’atur, l’ensenyament, la sanitat, la dignitat, l’ordre públic, el treball, l’economia, el civisme, tots depenen de la independència per poder-los gestionar políticament amb llibertat, solidaritat i eficàcia. Òbviament que caldrà una nova Constitució cent per cent catalana, però un compliment democràtic de l’espanyola actual també palesa un camí dreturer per arribar a port. La Constitució actual no és l’enemiga de Catalunya, ho són els seus interpretadors. Ens queden una tarda i 24 hores per reflexionar. Fem-ho seriosament, amb lògica i sense prejudicis i fonamentant la nostra argumentació en els drets de la persona ens adonarem que només en ella rau el poder de decidir. I si per més força hi afegim el comportament de l’estat espanyol envers Catalunya descobrirem un valor afegit poderós al dret a decidir el model de vida que volen els catalans. No menystinguem a ningú, valorem els nostres arguments i amb ells decidim el nostre vot. Catalunya serà més Catalunya si és independent? Jo penso, sincerament, que sí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada