Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 20 de maig de 2015

DUES RELIGIOSES MALVISTES PEL RÈGIM ESPANYOL



He escoltat unes declaracions del Ministre Espanyol de Governació afirmant que “és lamentable que una monja es dediqui a la política”. Em sorprenen aquestes declaracions d’una persona que afirma va ser captada per la fe catòlica d’una manera, gairebé, a l’estil de Sant Pau camí de Damasc. Ell estava en camí nord-americà. I es va convertir. I és bo que no se n’amagui, però allò que no es pot fer és amagar el cap sota l’ala. El govern de l’estat veu amb molt mal d’ulls la presència de dues monges en el camp de la política. I quina és la seva greu falta? Que compleixen aquella norma evangèlica de primer els més pobres, la fe catòlica és un compromís amb la pobresa en el camp que sigui i qualsevol persona sigui monja, capellà, bisbe, cardenal o Papa té el deure evangèlic de denunciar la plaga social de la pobresa i molt més quan, com a ple segle XXI, la pobresa és resultat d’una mala política social i econòmica amb una descarada protecció dels més rics per part de la política. Tant Lucia Caram, com Teresa Forcades, tenen tot el dret i el deure evangèlic que elles compleixen i molts cristians no ho fem, i entre ells el ministre, si parem esment en el seu curriculum ministerial. Conec molt bé en quin atzucac s’ha ficat a l’acceptar la cartera ministerial. Escoltant-lo hom s’adona que la militància política està per damunt de la religiosa. I no em refereixo a problemes amb institucions religioses com l’Església Catòlica, l’ Islam, el Judaisme, l’Hinduisme i altres moviments religiosos. Em refereixo a actuacions polítiques que resulten francament dolentes per a les persones més necessitades i el govern d’Espanya palesa la seva religiositat amb subvencions multimilionàries envers uns, oblidant els altres. El problema de l’avortament és espinós per a un polític catòlic però ¿no ho és deixar molta gent en la misèria, sense casa, amb problemes per la sanitat, amb dificultats per estudiar i amb respecte per la dignitat de les persones que fugen del seu país per viure en un altre més dignament?. Senyor Ministre, tota la relació esmentada és matèria de política evangèlica, la que fan les dues monges que vos considereu d’un comportament lamentable. Cal tenir present que una persona, abans de ser religiosa és persona i moltes d’elles si no són religioses és per culpa de polítiques mundials que esclavitzen el ser humà. Les seves normes, Sr. Ministre, quan envia la policia a una manifestació popular tenen sentit evangèlic? Critica que una monja faci política i quan el Papa Francesc parla al Parlament Europeu, què fa? Per què no ho critica? Tan política és una actuació com l’altra i totes dues compleixen un mandat evangèlic. Podem dir el mateix de la vostra actuació ministerial? Els fets són la resposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada