Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dijous, 7 de maig de 2015

GENOCIDI D’UN POBLE



Els temps avancen però les idees i els costum s’estanquen. En l’estudi de la història ens assabenten que els pobles es destruïen amb les armes, les guerres eren els arguments que definien el poder i la submissió. Però els avenços històrics no ho son prou de fiables, perquè en l’actualitat, amb el suport dissimulat de les armes, el poder imposa la submissió mitjançant lleis prèviament estudiades i presentades amb pell d’ovella com favorables a tothom. Encara no ha arribat l’etapa històrica de la raó amb arguments intel·ligents per bastir un model de societat verdaderament democràtic en el que la persona sigui, amb tots els drets i deures, el centre de la filosofia de la convivència universal. I no és pas que al llarg de la història no s’hi trobin missatges que afirmen la urgència de la centralitat humana. Però resulta que aquest missatges són massa avançats ideològicament per a la política del segle XXI. Per un treball de caire humanista que estic fent, he escollit com a fonts d’informació els  llibres bíblics de l’Antic Testament, El Coran i l’Hinduisme. Tres filosofies d’un tractament humà de centralitat amb les diferències pròpies de cada moviment de caire religiós però amb la humanitat com a beneficiària. I amb la seva lectura descobreixo que en referència a la centralitat del ser humà en la història, els avenços són massa minços, òbviament des de l’òptica política. Que a ple segle XXI existeixin encara dues tendències, les armes i les lleis, per fer desaparèixer un poble és una autèntica aberració històrica i que es manipuli culturalment és la negació de la intel·ligència humana. Els humans gaudeixen de la força física, però també de la intel·ligència per saber com ha d’emprar-se. L’equilibri entre la força i la intel·ligència per organitzar models de convivència és irrenunciable i l’equilibri no és el fruit només d’un o dos pensadors sinó de la voluntat de tota la societat. No respectar les característiques d’un poble és indubtablement un genocidi, perquè la llengua és el signe primer d’identitat. Dissortadament l’estat espanyol hauria d’estar obligat a respondre de la desaparició de moltes llengües d’Amèrica central i del sud i en l’actualitat sembla ser que li fa nosa el català i suposo, per deducció que també el gallec i l’euskera, per citar els més importants de la pell de brau. És veritablement vergonyant la política lingüística de la pell de brau que no sap respectar la riquesa cultural i creativa de les diferents parles del país i només somia amb la grandesa de l’estat donant tot el protagonisme a la parla central, que ha imposat a Sud Amèrica, però amb quina puresa? La Constitució hi té quelcom a dir i no precisament a favor de l’estat. Atacar políticament l’escola a base de lleis dictades unilateralment amb un pensament únic és un suïcidi en el temps i un descrèdit històric si els parlants menystinguts són prou intel·ligents per defensar-se amb les armes de la raó. I Catalunya té savis i gent del poble que són un grans pensadors. Tinc tota l’esperança que la raó vencerà la imposició. Per què una llei per complir-la quan s’ha d’imposar perd la seva credibilitat. Tres cents anys i escaig i milions de catalans que es manifesten són una evidència històrica que cal contemplar, dialogar-hi, entendre i arribar a conclusions racionals de la veritat corresponent.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada