Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 11 de maig de 2015

LA CAMPANYA ELECTORAL A CATALUNYA



No em fa perdre la son la campanya. Tinc molt clara la direcció del meu vot i és molt difícil que me la facin canviar. Però, sense patir dependència electoral, encara que no es vulgui, arriben situacions que demostren una feblesa democràtica que causa temors. Per què tal com, dintre de la independència informativa, es viu i es comprova, es camina entre cards i espines. I de democràcia, poca. No em mereix cap respecte aquell polític o partit que per obrir-se camí desprestigien el contrari. Personalment no m’importa gens llegir els programes i les proclames dels partits si no venen avalats pels fets històrics, i quan dic històrics, vull dir que han contribuït positivament al benestar social. Si els fets contradiuen les paraules, ho tinc claríssim. De sortida hi ha uns partits que han saltat a escena amb una força inusitada però ràpidament la seva feblesa els arracona. Parlen malament dels altres. Jo no necessito que acusin, necessito argumentin, que els seus programes tinguin una base filosòfica i científica i un sentit social. No n’hi ha prou dir que s’ha de lluitar contra la pobresa o contra els desnonaments, s’ha de dir perquè, com i fins a on cal arribar. No n’hi ha prou d’acusar que cal anar contra el govern per la seva política econòmica, cal demostrar quines són les raons de les seves errades i quins són els drets ciutadans que una economia d’estat està vulnerant i com pensen contrarestar i perquè. No es pot enganyar a la gent amb una demagògia barata i fàcil provocant situacions d’enemistat i odi contra els altres. L’enemistat i l’odi són situacions reversibles i es poden desvetllar amb molta facilitat i amb la mentida com argument. “Calumnia que algo queda” és una postura comuna en el món de la demagògia. No m’agrada la demagògia excloent d’aquells que es presenten com salvadors de la pàtria sense capacitat, ni voluntat de diàleg amb el contrari. I aquesta postura en la democràcia de la pell de brau encara és activa recordant la suposada desterrada dictadura. Però encara dicta. I tot per què la memòria històrica no és tal memòria sinó un facsímil. Portem una quasi setmana de campanya electoral. Quins són els seus fruits. Aquells que depenen de l’emotivitat excloent, la manca de racionalitat. I els partits que es basen en el pensament, automàticament són denigrats pels propietaris del vot esclau d’una política molt poc social, per no dir gens, i massa de partit. Sobre tot massa de partit, perquè també n’hi ha que s’enrotllen en allò social per guanyar vots. Senzillament cal un reciclatge a fons en la filosofia democràtica. Humilment reconec que tinc molt clara l’orientació del meu vot i no prou per a quin partit votaré. Però votaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada