Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 26 de maig de 2015

LES ELECCIONS MUNICIPALS I EL FUTUR DEL MEU PAÍS



Els resultats a Catalunya i a Espanya de la darrera contesa electoral em provoquen una sensació de futur desitjable que no es produirà per interferències polítiques extremes que no volen dialogar. En un principi l’èxit de “Barcelona en comú” a la capital de Catalunya em va semblar excel·lent perquè era fruit d’un sentiment popular. El temps que és un bon termòmetre regulador comença a posar els problemes al seu lloc. “Barcelona en comú” em va merèixer de sortida tots els respectes, però encara no fa massa hores i ja comencen a córrer rumors desestabilitzadors i em fan pensar que aquest projecte serà un fruit efímer que no  madurarà i caurà pel seu propi pes. I em baso en la presència d’algun partit que ja ha estat en el poder i el vol recuperar. Les declaracions no massa llunyanes de fer fora, no són d’una política constructiva sinó d’una política que ella mateixa es cava la fosa. I això em fa pensar que no acabarà la legislatura no per culpa del moviment popular original sinó per l’aprofitament de polítiques que hi troben el sostre protector. M’agradaria equivocar-me. Però em fa por l’orientació econòmica i productiva. Estic d’acord que l’economia necessita un reciclatge, reciclatge que és prou present en el món actual que camina vers una nova política en la que el diner ha d’estar al servei de les persones. I per assolir-ho, el camí no és destruir sinó reciclar. I el reciclatge no es fa avui per demà. Allò que sí pot fer una política nova és una redistribució de la riquesa en favor dels més necessitats, però no s’aconsegueix destruint sinó construint. La productivitat d’un país ha d’estar al servei de tots els ciutadans no a l’enriquiment d’uns pocs. I aquesta filosofia, que té una base evangèlica i també comunista, fa segles que està distorsionada i el poder aconseguit per destruir-la és tan poderós que amb poques hores pot deixar en un no res la bona voluntat dels moviments populars i voldria creure que “Barcelona en comú” ho vol ser però hi ha presències que m’hi fan nosa. El poder del diner no es reciclarà a la força sinó amb  les persones. Per una raó simple, els poderosos amb la seva política econòmica actual també se la juguen. Però la feina no és fàcil, per la senzilla raó que la base del model democràtic ha de ser la persona i avui no ho és, és el diner. I encara que se’m pot classificar de visionari, només hi ha un poder indispensable per crear una  bona convivència universal, l’equilibri entre la política i la religió. I aquest equilibri és inexistent per culpa de les dues bandes i sembla ser que n’hi ha per anys i panys, per no dir segles. El primer pas molt important s’ha donat. Però no serà la gent del poble, sinó la gent de la política qui el vol destruir. I davant d’aquesta possibilitat només resta el poder creatiu i intel·ligent dels ciutadans. Aquesta és la meva esperança. I crec que es farà el primer pas a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada