Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 24 de maig de 2015

RELIGIÓ I POLÍTICA.



La història, en el seu procés i evolució, segueix una línia, marcada pel protagonista central, el ser humà. L’existència de cada persona esdevé una  microhistòria de la humanitat. I aquesta microhistòria en la seva evolució posa en evidència la doble objectivitat humana: la seva realitat natural i un futur transcendent. Matèria i esperit. Aquesta dualitat, integradora del ser humà, està governada per dues institucions bàsiques de la història: la política i la religió. Aquesta tesi, en el segle XXI, fa la impressió de ser cada dia més consistent. Òbviament no em refereixo a les institucions sinó a la filosofia de la història, que es manifesta directament amb esdeveniments. Aquest més de maig de 2015 tres circumstàncies, encara que de signe diferent, ho evidencien. Per una part la beatificació del Bisbe Romero assassinat mentre celebrava la Missa, la presència de dues monges en la política catalana i l’aprovació pel Parlament d’Irlanda del matrimoni homosexual.
 A la beatificació del Bisbe Romero se l’ha tractada de política, a les monges se’ls hi negà el dret de ciutadanes i al matrimoni gay no se’l considera un acte de persones que també tenen opcions transcendents. Són tres fenòmens d’una base plenament religiosa amb una incidència directa en la política.
El bisbe Romero fou assassinat per la defensa que feia dels pobres, defensa que la dreta política del Salvador odiava i foren les forces armades les encarregades del crim. Un acte criminal organitzat per la dreta contra una bisbe que defensava els pobres, defensar el pobres era ser d’esquerres i per això l’assassinaren. Política contra religió conculcant drets fonamentals de les persones. Si la presència de la religió en el món presentés el mateix segell que el de Monsenyor Romero amb tota certesa canviaria el rumb polític.
El segon fet, la presència de dues monges en el món de la política catalana. No tenen dret al vot? Doncs també el tenen a manifestar-se. Ningú acusa al monjo Raguer, de Montserrat, d’immiscir-se on  no el demanen en les seves opinions polítiques, ni tampoc acusen d’ingerència política el discurs del Papa Francesc a les Nacions Unides. Per què no ho poden fer també les monges, per què són dones? Cal ser coherents. Òbviament que les regles de les seves comunitats religioses obliguen a certs comportaments, però opino que aquestes normes no castiguen la defensa dels drets humans. Són persones abans que monges i la seva llibertat en el dret del ser humà la tenen total. Santa Teresa de Jesús era una dona excepcional, què dirien, avui, d’ella. Ja s’ha dit molt, precisament per la seva gosadia humana. Una de les primeres dones en ser reconeguda Doctora de l’Església. I els seus enfrontaments amb el poder no eren pas petits. El fet de les dues monges Teresa Forcades i Lucia Caram suposa un important pas endavant en la relació política – religió i en l’avenç del protagonisme de la dona en el món actual.
El reconeixement del matrimoni gay per part del Parlament danès és un pas important des d’el punt
de vista que la sexualitat és origen natural majoritàriament i en principi no crec que sigui un acte contra la religió. Pot tenir efectes negatius en algunes institucions religioses. Però en ell mateix és un acte transcendent valorat humanament. No discutiré l’us de la paraula “matrimoni”, no la considero adequada però si no se’n troba una altra de més significativa no és prou motiu per estripar-se les vestidures. La naturalesa ho condicionarà. Per altra banda hi ha persones homosexuals que se senten profundament religioses i moltes d’elles cristianes i catòliques. Una cosa és certa, que com a persones i d’acord amb la teologia catòlica, també són fills i filles de Déu.
En resum, simplement hi endevino un apropament en aquests i altres esdeveniments, entre política i religió i quan l’equilibri s’assoleixi la humanitat esdevindrà una convivència verdadera en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada