Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

diumenge, 10 de maig de 2015

UNA FIRA ÉS UNA FESTA, UNA MEMÓRIA I UN MISSATGE



El mes de maig d’enguany ha esdevingut per voluntat de la història un més d’una gran profunditat pedagògica, social i política, molt especialment a Catalunya. I és un més també de fires de tota mena. La Fira de l’Ascensió de Granollers, com la major part, ens recorda la memòria d’una realitat humana que per raons de comoditat, massa sovint, són ajornades per no dir anul·lades. I aquest comportament ens demostra amb les seves conseqüències com el concepte de globalitat històrica es desnaturalitza i es manipula. Em refereixo a la part que li pertoca a l’esperit, que té un  sentit de religiositat, i a l’apartar-lo minvem de poder una capacitat molt humana psicològicament que és la transcendència. I l’esborrar de les nostres vides aquesta condició, caminem per la vida a peu coix amb la corresponent incapacitat d’arribar a tots els indrets que la condició humana ens exigeix. La Fira, és una celebració amb tot el seu potencial de festa, que ens posa davant els nostres ulls com podem actuar i hem d’actuar si volem gaudir d’una convivència verdadera, justa i pacífica. I ens explica que rau en el treball, el joc, el coneixement, el voler amb  la condició de que la nostra intel·ligència ens meni pel camí de la racionalitat. Però l’espai de festa ens porta a un  altre espai, el de la memòria històrica, el perquè existeix la fira, que suposa, per què triomfa o fracassa i com i quan han entrat a formar part del nostre espai vital. En el meu record la Fira de l’Ascensió de Granollers ha viscut etapes prou significatives, la dels temps de la dictadura desenvolupada en el centre de la ciutat i amb una incidència de victòria que li donava la celebració cinematogràfica. Un altre espai d’estancament, seguit d’un de resurrecció, gràcies a la ciutadania representada per la indústria i el comerç i la fase següent i actual en que les regnes passaren a mans de la política. L’esplendor de la mateixa ha estat marcada per les circumstàncies amb una condició indispensable la voluntat de persones per mantenir-la viva. Com totes, la de Granollers, també és una fira de la gent, de la gent que la fa seva amb diferents responsabilitats d’existència, la de qui l’organitza, la de qui hi forma part, la de qui hi participa i molt important la de qui la fa seva visitant-la. En resum sent-hi. La fira fa cultura, fa economia, fa festa i fa país. Per una fira netament catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada