Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 1 de juny de 2015

DEFINICIÓ DEL BON CIUTADÀ



Els avenços socials i els de la ciència basteixen amb el progrés noves característiques del ser humà, considerades, hi ho són, una millora. La realitat de la democràcia ho palesa amb prou claredat. Però dóna la impressió que les evidències socials i científiques corregeixen la plana quan, allò que fan, és corroborar-la. A casa nostra hi ha una tendència de rebuig envers tot allò que respira religió, sovint sense un coneixement necessari per poder opinar. Parant esment en com hauria de ser una persona d’acord amb el text evangèlic, pel sol fet de ser evangèlic se’l tracta d’inhumà. Aquest tractament no és universal però sí força general. Convido el lector a meditar dos textos que cito tot seguit. El primer, de la Paràbola dels Talents. És cert que no tots tenim la mateixa capacitat intel·lectual, però aquesta paràbola ens ensenya a treballar d’acord amb la pròpia capacitat, que rep el premi convingut i el càstig si no fa res. El premi, a que es refereix el text evangèlic és el Regne del Cel a la terra i a l’eternitat, que és la felicitat. No col·laborar, no fer fruitar les capacitats psíquiques és negar a treballar pel benestar dels altres. Quina és la filosofia democràtica? Hi ha matisos que hi són per col·laborar millor en treure rendiment de la intel·ligència. Però el text del Judici Final, crec, que és molt més aclaridor. “Veniu,beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us havia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donareu menjar; tenia set, i em donareu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presò, i vinguéreu a veure’m”  I els justos li  pregunten quan ho feren tot això. La resposta, penso, que és matèria de meditació i reflexió per a tota la gent de poder i de satisfacció per a totes aquelles persones, que sacrificant-se, moltes vegades, ho exerciren. Resposta: “En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a uns d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mí”. Amics lectors, actuar d’acord amb aquesta doctrina és de persones insocials o és una demostració d’un necessari treball social? Em podríeu dir si els polítics de casa nostra, que també tenen deures com a persones, compleixen aquest programa que és social? No us sonen aquestes paraules al costat d’aquelles altres també evangèliques que van més enllà encara i conviden a estimar els enemics? O aquelles altres que diuen que és un mentider qui diu que estima a Dèu i no estima els seus germans?  Amb tota sinceritat, la política social que es practica a casa nostra està molt lluny de la doctrina social de l’evangeli. Per una raó molt evangèlica, on hi ha amor, la llei no hi fa falta. Quan s’aplica la llei com un dogma, la humanitat pateix. Què lluny estan les lleis humanes, les Constitucions, de la gran Constitució de la Humanitat que és l’evangeli! A la llum de l’evangeli analitzaré com és el ciutadà exemplar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada