Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 17 de juny de 2015

LA PERSONA SUBJECTE RELIGIÓS I POLÍTIC




El ser humà és el protagonista primer i principal de la política i de la religió fins a tal punt que una i altra estan al seu servei. La constitució integral de la persona ens parla d’una dualitat convergent que necessita un equilibri per no desestabilitzar la personalitat. Francament al·lucino quan se’m vol fer creure que l’home i la dona són servidors quan en la realitat són els beneficiaris. Personalment penso que el ser humà és un ens religiós i polític per naturalesa i com a conseqüència la religió i la política tenen el deure de estar al seu servei en tot allò que és referent al físic i al psíquic com al desig de transcendència. El físic és responsabilitat de la política, la transcendència de la religió i el psíquic de les dues. Sense una bona entesa és impossible, com ho demostra la història, no s’assoleix una convivència en pau i bona harmonia. La història actual del nostre país és una demostració de com les institucions polítiques i religioses no compleixen els seus deures perquè l’equilibri no és la norma de la convivència universal. És veritat que la humanitat lluita amb la problemàtica de les seves corresponents limitacions, però també ho és que aquests limitacions no són tractades correctament per la intel·ligència i la passió. I allò que és lamentable és el tracte que reben algunes persones per part de ciutadans, responsables polítics i religiosos i s’empitjora quan el tracte injust ve de d’alt. Estem cansats d’escoltar que no es pot barrejar política i religió. No és veritat, allò que es pot barrejar són les institucions i que entre unes i altres hi hagin discòrdies i no diàlegs racionals. És incomprensible que una autoritat eclesiàstica compari el matrimoni homosexual al d’una nena nou nada amb un home septuagenari o que ho espatlli encara més comparant-lo amb el d’un home i un gos. Si algú ha de mesurar molt les paraules són les autoritats i d’una manera especial les religioses. Personalment penso que la paraula matrimoni no és l’adequada per definir la unió entre homosexuals, siguin gais o lesbianes, però ells i elles es mereixen un respecte perquè també són fills i filles de Déu. I la naturalesa es guarda un roc a la faixa i té cops amagats. Hi ha persones homosexuals d’una religiositat tan profunda que ja la voldríem molts creients. Per altra banda quan una monja manifesta la seva tendència política se la posa a la picota i quan un polític desbarra en temes religiosos se l’aplaudeix i se’l té per bon cristià. Estem vivint una etapa de grans canvis en el que la política i la religió molt lentament convergeixen vers l’equilibri social i una de les probes en són els moviments socials actuals que demanen que de veritat el centre de la història sigui la persona, no el diner com és en l’actualitat, manipulada descaradament des d’el poder, millor dit, des d’els poders. No sóc profeta, ni especialista en temes polítics però sí  sóc molt conscient que el paper de la religió és bàsic i si les religions del món no troben el necessari equilibri entre elles la política tota sola no aconseguirà mai una convivència mundial en pau. El primer pas rau en el fet que la persona sigui el centre de la història i ho serà si ho és de la política i de la religió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada