Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 10 de juny de 2015

L’ESPANYA QUE M’AGRADARIA COM ALIADA



Defenso la independència de Catalunya des de l’amistat i el desig d’una Espanya pròspera, justa, solidària i companya de viatge en la configuració d’un mapa universal global en el que una Europa Unida esdevingui un model en el que tot el món desitgi emmirallar-s’hi. Una Catalunya independent és sense cap mena de dubte, no només la raó de la seva prosperitat a tots nivells sinó també perquè Espanya esdevingui aquell país de llibertat de tots els fills i filles dels defensors i defensores, que en una guerra injusta van morir en els camps de batalla. No m’agrada una Espanya de  “pandereta” que la fan servir per tot allò que és  demagògia barata i menys creativitat d’un poble. Dissortadament Espanya ha esdevingut una nació de la Comunitat Europea sense un sentit íntim del que aquesta unió significa. I la conseqüència no ha estat altra que escampar arreu les seves misèries. És incomprensible predicar que Espanya és una gran nació quan es mou a la cua d’Europa. És incomprensible que membres del partit en el govern afirmin que si hi ha nens pobres és perquè els seus pares ho són. Aquestes manifestacions només fan que crear malestar per arribat el dia, deixar de ser ciutadàns d’un estat com aquest. Catalunya vol la seva independència perquè és un dret natural i històric i aquest dret l’ha fet més visible una política hostil envers Catalunya que la vol per esclava per arruïnar-la i enriquir a l’esclavitzador. És trist però és així. Només cal moure’s una estona per les xarxes per comprovar com se sembra l’odi contra una  de les autonomies que més contribueix al benestar nacional des de l’economia, la cultura, la ciència, l’art, l’esport i el civisme. Allò que hauria d’haver estat una política pedagògica de convivència, ha esdevingut una política generadora d’odi, d’enveja i de mals tractaments. L’orgull pel lema d’una Espanya, una, gran i lliure ha esdevingut el punt de partida per negar, a cada poble de la pell de brau, els seus drets naturals i històrics que comencen per l’exercici de la solidaritat que no és un exercici  econòmic sinó de germanor. I fa més de tres cents anys que l’estat espanyol practica tot el contrari i no només contra Catalunya, sinó contra altres, per exemple Extremadura, que amb diners li tapa la boca perquè calli i no se sublevi contra la injustícia. La independència de Catalunya va més enllà de la seva llibertat, defensa la llibertat de tots els pobles d’Espanya, que una política demagoga els hi ha fet creure una realitat que de veritat no és res més que una irrealitat. Espanya, actualment, no és allò que els seus governants volen fer creure. Només cal una ullada per la pell de brau i comprovar l’abast de la pobresa que cada dia avança amb més força. Jo, com català independent, no vull per veïna una nació que una gran part dels seus ciutadans es barallen amb la pobresa. Des d’una Catalunya independent també es lluita perquè els espanyols autèntics sigui més lliures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada