Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 13 de juny de 2015

UNA PREGUNTA AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL



¿Existeix cap autoritat política, judicial, religiosa, social que tingui dret a condicionar el meu pensament? Si puc pensar, puc expressar-me. És un dret natural. I el meu pensament no té fronteres, els seu camp és universal amb tot el dret a ser diferent i a pensar diferent, encara que sigui contra la llei. Una cosa és que pensi, expressi, i una altra que mentre estigui sota la llei no la compleixi. Jo sóc independentista, però oficialment sóc espanyol i com espanyol sóc sobirà i com a sobirà puc pensar diferent i fins en contra i això la Constitució Espanyola m’ho permet, com també expressar-ho. El ser humà és superior a la Constitució, perquè pot canviar-la i derogar-la. És una creació humana. Espanya, per exemple, s’ ha governat al llarg de la història per lleis i constitucions molt diferents, les lleis han canviat, i algunes radicalment, però els ciutadans espanyols continuen. El territori espanyol també ha canviat al llarg de la història. Tal vegada allò, que necessiten els ciutadans, són polítics, legisladors i jutges que tinguin per norma i llei fonamental la dignitat de la persona en tota la seva extensió, política, religiosa, econòmica, cultural. Tots els canvis, que defineixen la progressió del país, es deuen a la llibertat de pensar diferent, de manifestar-ho, de parlar-ne i arribar a conclusions que sempre han d’afavorir als ciutadans, perquè els ciutadans són la nació i els que configuren l’estat. L’economia, la cultura la ciència, l’art, el treball i el lleure són eines que els polítics tenen a les seves mans pel bé del país i qui millor hi sap treballar amb elles és sense cap mena de dubte, el ciutadà. I el polític ha de fer que així sigui. Senyors del Tribunal Constitucional, jo sóc un dels dos  milions cinc cents mils ciutadans que van pensar i manifestar el seu dret a la independència i ho vaig fer amb el DNI espanyol que m’acreditava. Jo vaig defensar una idea i un fet que crec necessari, fonamental i de dret natural, dret natural que és superior al constitucional. El meu comportament fou normal, correcte, sense violència de cap mena i amb respecte a la llei. I pregunto, és just i normal, que set mesos desprès, per motius merament polítics, se’m digui que vaig actuar il·legalment? Senyors del Tribunal Constitucional els més de dos milions i migs de catalans que es van manifestar pacíficament i educada no es mereixen ser tractats d’anticonstitucionals quan són tan sobirans com ho pot ser un andalús, un gallec, un castellà. No sóc cap especialista en lleis, però em penso que sí entenc i sé el que significa ser demòcrata. Quan tantíssimes persones coincideixen en una idea, alguna raó positiva les recolza i és el dret natural que també obliga als polítics i als jutges, als governs i als tribunals. M’agradaria rebre una resposta a aquesta carta oberta. Serà una sorpresa positiva si m’arriba. No ho nego sóc independentista català, i encara que sembli mentida em dol molt el fet del desencís existent envers la política i la justícia espanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada