¿Existeix cap autoritat política, judicial, religiosa,
social que tingui dret a condicionar el meu pensament? Si puc pensar, puc
expressar-me. És un dret natural. I el meu pensament no té fronteres, els seu
camp és universal amb tot el dret a ser diferent i a pensar diferent, encara
que sigui contra la llei. Una cosa és que pensi, expressi, i una altra que mentre
estigui sota la llei no la compleixi. Jo sóc independentista, però oficialment
sóc espanyol i com espanyol sóc sobirà i com a sobirà puc pensar diferent i
fins en contra i això la Constitució Espanyola m’ho permet, com també
expressar-ho. El ser humà és superior a la Constitució, perquè pot canviar-la i
derogar-la. És una creació humana. Espanya, per exemple, s’ ha governat al llarg
de la història per lleis i constitucions molt diferents, les lleis han canviat,
i algunes radicalment, però els ciutadans espanyols continuen. El territori
espanyol també ha canviat al llarg de la història. Tal vegada allò, que
necessiten els ciutadans, són polítics, legisladors i jutges que tinguin per
norma i llei fonamental la dignitat de la persona en tota la seva extensió,
política, religiosa, econòmica, cultural. Tots els canvis, que defineixen la
progressió del país, es deuen a la llibertat de pensar diferent, de
manifestar-ho, de parlar-ne i arribar a conclusions que sempre han d’afavorir
als ciutadans, perquè els ciutadans són la nació i els que configuren l’estat.
L’economia, la cultura la ciència, l’art, el treball i el lleure són eines que
els polítics tenen a les seves mans pel bé del país i qui millor hi sap
treballar amb elles és sense cap mena de dubte, el ciutadà. I el polític ha de
fer que així sigui. Senyors del Tribunal Constitucional, jo sóc un dels
dos milions cinc cents mils ciutadans
que van pensar i manifestar el seu dret a la independència i ho vaig fer amb el
DNI espanyol que m’acreditava. Jo vaig defensar una idea i un fet que crec
necessari, fonamental i de dret natural, dret natural que és superior al constitucional.
El meu comportament fou normal, correcte, sense violència de cap mena i amb
respecte a la llei. I pregunto, és just i normal, que set mesos desprès, per
motius merament polítics, se’m digui que vaig actuar il·legalment? Senyors del
Tribunal Constitucional els més de dos milions i migs de catalans que es van
manifestar pacíficament i educada no es mereixen ser tractats d’anticonstitucionals
quan són tan sobirans com ho pot ser un andalús, un gallec, un castellà. No sóc
cap especialista en lleis, però em penso que sí entenc i sé el que significa
ser demòcrata. Quan tantíssimes persones coincideixen en una idea, alguna raó
positiva les recolza i és el dret natural que també obliga als polítics i als
jutges, als governs i als tribunals. M’agradaria rebre una resposta a aquesta
carta oberta. Serà una sorpresa positiva si m’arriba. No ho nego sóc independentista
català, i encara que sembli mentida em dol molt el fet del desencís existent envers
la política i la justícia espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada