LLUIS M.XIRINACS, VUIT ANYS EN NOSALTRES

Una vida difícil de digerir per a força gent però un lluitador intel·ligent i agosarat de la verdadera llibertat de les persones. Luis M. Xirinacs en feia de la vida de cada dia, de tots els seus actes, un exercici de perfeccionament de la seva imatge. No de la física, sinó de la psíquica. Setanta cinc anys va viure lluitant per la dignitat de la persona a tots nivells i en fa vuit que està en nosaltres confortant la nostra esperança i fe en una vida independent i lliure. Luis M. Xirinacs és l’estudiós de la globalització i, a la vegada, el primer practicant. I el primer pas rau en l’assoliment d’una persona integral, tenint cura de tota la imatge física i psíquica i per assolir-ho disposava de dues eines indispensables, la religió i la política. La seva lluita continua perquè no només està en nosaltres, sinó perquè ens ha deixats armes culturals fonamentals per a la lluita. I allò que sembla inversemblant ens ho explica el seu ambient místic. El Dr. Joan Parés, que el coneixia a la perfecció, ens diu que era “un místic total”. Des d’una mirada humana dominada per la política sotmesa a l’economia és impossible estar-hi d’acord, no perquè no l’entenguin, sinó tot el contrari perquè l’entenen massa. La seva filosofia els hi enderroca tot el seu muntatge corrupte manipulat egoísticament. Per aquesta raó el seu pas per la política fou menyspreat i sovint befat perquè les esmenes, que presentà en la seva totalitat a la Constitució, donaven a la política un caire més democràtic a la política amb més protagonisme de la ciutadania. Val la pena llegir-les i ens adonarem de com, no només Catalunya, sinó tota la pell de brau no viuria en l’estat de crisi actual. La figura de Lluis M. Xirinacs no és còmoda però és indispensable. Hi ha hagut molt interès en desprestigiar-la però amb tota seguretat que en un termini no massa llarg esdevindrà l’exemple a seguir per a una Catalunya Independent i si se’m colla més, també per a una Espanya més democràtica. No gaudim de la seva presència física. El seu misticisme i la seva religiositat, que no el va abandonar mai, li donen a la seva mort un aire de llibertat amb un missatge de fe i esperança en les persones que gaudeixen de les eines necessàries per a la seva llibertat, només cal servir-se’n intel·ligentment. Avui, 8 anys desprès, també es capdavanter en la lluita per la llibertat de Catalunya. Només la CUP el té en la seva filosofia perquè la de Xirinacs és la seva i sense la CUP, n’estic segur, Catalunya només amb Junts pel SI, no tindria tan a l’abast de la mà la seva independència. Lluis M. Xirinacs ens hi acompanya en aquest camí.