Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 16 de setembre de 2015

El meu sentiment religiós no em prohibeix votar la CUP



Per les obres els coneixereu, és una norma evangèlica d’abast universal. És el ressò d’aquella dita castellana “obra el bien i no mires a quien” i de les paraules de Jesús a la Samaritana “ara no haureu d’anar al temple a resar sinó fer-ho en esperit i veritat” perquè el veritable temple és la persona. Si ella no és justa i veraç, les parets del temple no serveixen de res. De la CUP m’interessen les obres i les paraules dirigides a les obres que volen. I van dirigides al benestar del poble. I aquesta finalitat és la raó del meu vot amb la independència com urgència inqüestionable. Seran les persones de la CUP religiosos o no, potser poden ser agnòstics o ateus, no em preocupa, allò que sí em preocupa és si les seves paraules responen a les seves obres i en la vessant política comprovada a que corresponen, tenen un objectiu de benestar de tots els ciutadans. Volen una política del benestar i per assolir-ho cal reciclar l’economia capitalitzada per una minoria responsable de les crisis i de la pobresa cada dia més generalitzada. No crec que els de la CUP vagin contra les persones, van contra la manipulació i la corrupció. És molt significatiu el seu vídeo de propaganda en el que la furgoneta s’avaria i només és possible fer-la córrer amb la força de la gent. Dissortadament la societat està tan contaminada pel desencís als polítics que, quan n’apareixen d’honrats, li és difícil creure’ls i el fica al mateix sac. La CUP es resisteix anar-hi i no té altra sortida que anar per lliure. Aquesta característica de llibertat hauria d’obrir els ulls i no tenir por d’allargar’li la mà. La presència de la CUP i la seva trajectòria en el camp de la política ens hauria d’obrir els ulls i merèixer que per la nostra part els hi dediquem, al menys, una anàlisi del seu programa. Per la seva conducta dóna la impressió que són gent que no diuen mentides i són coherents amb les seves promeses. És veritat que tenen un punt de radicalitat però un enfrontament seriós a la corrupció política no és possible sense ella. Radicalitat no vol dir apartar sense més ni més, pel que he comprovat les persones de la CUP són gent intel·ligent i formada en el model polític de l’esquerra, que, malgrat tot, és el més social i més avançat que el de la dreta, sobre tot de la dreta radical que governa Espanya. Quan repasso el sermó de la muntanya de Jesucrist més em convenço del meu recolzament a una esquerra declaradament humanista socialment i política, i malgrat no ho manifestin, amb alenades d’evangeli. Els fruits de la política europea i espanyola en particular em recomanen defensar una política, com la de la CUP, amb el segell d’independència i política social justa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada