Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 29 de setembre de 2015

La meva lectura del 27S des de l’òptica de l’evangeli



La centralitat del ser humà en l’organització de la convivència amb un mandat d’origen diví la trobem en les literatures més antigues orientals i d’una manera molt remarcada en el llibre central del Judaisme i del Cristianisme la Bíblia, tant en l’Antic, com en el Nou Testament. El Gènesi, primer llibre bíblic, en el primer capítol ens diu que l’home i la dona, la humanitat, va rebre l’ordre d’organitzar-se en l’espai terrenal i gaudir dels bens naturals, inorgànics i orgànics per satisfer les necessitats bàsiques de la subsistència. L’home i la dona per naturalesa gaudien del deure i el dret de decidir l’organització del seu model de convivència. I aquests dret i deure són connaturals, que significa que duren en el temps i en l’espai i és superior als deures imposats per lleis humanes. Però la circumstància històrica aconsella que les noves organitzacions es facin dialogant per la simple raó que amb els anys es pot haver disposat de territoris que han donat caràcter, com també els seus bens, a col·lectius humans que els escolliren per bastir-hi el seu propi model de vida. El respecte als drets adquirits es fonamental al tractar-se de noves formes de relacions humanes. Però els drets històrics no són superiors als naturals i per aquesta raó és indispensable el diàleg. No es pot oblidar que tant en temps prehistòrics com en l’actualitat el dret d’organització només el té el ser humà. I ha estat sempre l’home i la dona que han ideat, organitzat i estructurat els canvis i els moviments socials. I aquest punt és clar i defensat no només en la Bíblia sinó en textos dels pobles del seu entorn. I aquest deure i dret s’expressa molt clar en l’episodi bíblic de la Torre de Babel. La sanció, que no càstig, fou la dispersió per motius d’idiomes, costums i territoris, amb l’advertència clara que els éssers humans no eren divins i conseqüentment no podien actuar com déus perquè no gaudien de tal poder. I aquesta interpretació la veiem clara quan l’evangeli ens recorda que “no es pot servir al mateix temps a Déu i al diner”, per una raó molt senzilla perquè el diner no té vida, ni és persona, ni té poder, només és un instrument al servei de la humanitat. I els humans de tots els temps tenen dret a una vida digna i justa. I és aquí quan en el sermó de la Muntanya Jesucrist ens recorda condicions perquè els humans puguin viure dignament, ser benaurats, feliços. Pararem esment en dues benaurances molt significatives: benaurats els pobres d’esperit i benaurats els humils. Dues condicions de relacions humanes indispensables. Jesús no condemna la riquesa, els bens materials, critica el mal us que se’n fa. Una persona pot ser rica i si és pobre d’esperit la seva riquesa no serà motiu d’orgull personal de “tanto tengo, tanto valgo” sinó de saber complir els objectius en benefici de la humanitat. Els bens naturals i la riquesa estan al servei de tota la humanitat i actuar de manera, que com passa avui, existeixi un petit percentatge de la humanitat que neda en l’abundància i la majoria dels humans no tinguin mitjans per una vida digna, no és només anar contra la llei divina sinó un greuge molt greu contra natura. I aquest greuge va lligat amb la segona benaurança que assegura que els humils assoliran el regne de Déu, també a la terra perquè el Regne de Déu a la terra és la vida digna i justa de les persones. I curiosament el comentari casa perfectament amb els objectius de les eleccions catalanes del 27S. Un dret natural de les persones i també un mandat diví d’organitzar-se i la urgència de distribuir els bens naturals perquè tots els ciutadans gaudeixin d’una vida digna. I per assolir-ho calen persones humils, aquelles que els seus càrrecs no són per enriquir-se ells sinó per fer que la convivència humana gaudeixi de relacions humils, base del respecte, i relacions d’una justa distribució dels bens materials. L’experiència m’ensenya que aquest capítol de la Constitució perfecta que mai s’ha escrit l’Evangeli és el gran desconegut. I aquí entraríem en una qüestió molt profunda del tema religiós. Només afegeixo que tan Junts pel SI com la CUP, els independentistes estan en la línia evangèlica i no dic que només ells. Això ho diran els fets i l’existència d’un diàleg racional i intel·ligent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada