Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dissabte, 26 de setembre de 2015

Pensant en el meu vot de demà



Me’n vaig anar, ahir nit, al llit amb el pensament preparant-se per reflexionar. Necessitava fer neteja de missatges i fets de certs polítics que per a mi eren verdaderes barbaritats o bestieses. Desprès d’escoltar als polítics del no, encara estic més convençut del meu SÍ. No considero arguments democràtics els insults i atacs personals i molt menys quan venen de part de polítics que han gaudit del poder i ara critiquen allò que ells no van saber, ni poder fer. És hipòcrita criticar despietadament quan ells en el poder foren responsables de situacions crítiques de pobresa i de mancances socials i ara personatges del seu partit neden en l’abundància. És hipocresia pura defensar la candidatura defenestrant al governant de torn. Cap candidatura del no em mereix el meu vot perquè els seus arguments no tenen prou base on recolzar-se. No em sembla ètic parlar de fred quan han governat de la mà i per raons de poder s’han separat. No és convincent posar-se a ballar perquè és millor ballar junts, però és millor per uns pocs i dolent per a la majoria i ballar per demostrar el no, no deixa de ser ridícul. És de perdedor demanar el vot en català quan mai s’ha estat disposat al diàleg i en castellà s’ha contestat No, encara que en català és el mateix mot. No és convincent voler convèncer presentant una actuació municipal quan s’han perdut les eleccions i decisions preses estan derrocades. No és poder, sinó desesperació envair Catalunya amb missatges contra la voluntat dels catalans. No és demostració de complicitats quan s’ataca l’esport català i obliden tot el que Espanya li deu. No és lògic pensar que el Barça fora d’Espanya no tindrà on jugar. N’ hi tants de greuges que només amb ells tinc prou arguments per mantenir el meu vot independent que he manifestat en moltes ocasions i per escrit. Amb els amics puc reflexionar sobre  la meva intenció i és el que faig amb els amics lectors del meu bloc i facebook. La reflexió amb els amics és constitucional. Són vora les 17 h. d’ el dia de reflexió i cada vegada que em poso a reflexionar em refermo més en la intencionalitat independentista del meu vot. Una reflexió final: quina utilitat té el dia de reflexió? A vegades penso que és l’oportunitat dels que juguen sota mà il·legalment. Em sap greu però sóc sincer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada