Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dilluns, 14 de setembre de 2015

Serà Catalunya independent?



No en tinc cap dubte.  He llegit a la xarxa unes declaracions de López Tena que m’han deixat glaçat. Afirma que Catalunya no serà mai independent. Aquestes declaracions fetes en el context actual per una persona que fou líder de l’independentisme en el partit polític Solidaritat per la Independència, francament no sé com valorar-les per què en les reunions viscudes amb ell, el seu discurs del SI era declaradament dogmàtic. Les persones poden canviar d’opinió sempre que el canvi és raonat i racional però quan té signes passionals, com sembla ser en el cas que comento, no afavoreix a ningú i perjudica. És veritat que vaig militar a Solidaritat per la independència i m’he donat de baixa i ho he fet perquè no m’hi he sentit còmode en la defensa d’una Catalunya independent. I des de la meva independència política em moc amb més llibertat en el recolzament de la llibertat del meu poble. Catalunya serà independent si els catalans ho volem. La manifestació de l’11 de setembre a la Meridiana palesa que una majoria de catalans sí ho volen. I aquest clamor general de l’11 de setembre es repeteix insistent en la majoria de poblacions catalanes i és un clam que s’’escolta arreu del món. Sortosament el procés independentista català va fent forat internacionalment,  com ho demostra la presència dels diputats italians de la Lega Nord al seu parlament lluint la camiseta amb la bandera independentista catalana. Són fets com aquest els que van canviant el curs de la història. Així ha estat i així continuarà sent. Fa tres cents anys que Catalunya reclama el seu dret a ser lliure i els petits fets denunciant la injustícia del poder han arribat fins avui en que la llum fa més segura la caminada. Dóna la impressió que la humanitat del segle XXI vol un procés històric de llibertat. És el missatge dels nous estats independents europeus, quina majoria no són pas més grans que Catalunya. Els fets de canvis són sempre culturals, impedits sovint per la força violenta de les armes que en l’actual cas català s’han insinuat, però crec que l’Europa del segle XXI no vol violències sinó la cultura de la democràcia. I és aquesta cultura que ha donat identitat a Catalunya, la que fa camí i la cursa té la pancarta d’arribada molt a prop. És la doctrina filosòfica del globalisme que el poder del diner ha distorsionat vers una globalització econòmica que se n’adona d’haver llençat un missatge boomerang. El fet cultural, motor de la història, palesa una base molt sòlida: la integritat del ser humà centre protagonista de la història. I aquesta centralitat la demostra la filosofia del globalisme perquè és impossible la globalització sense la presència protagonista de les individualitats, i la individualitat principal és la persona. I és la persona la que crea les col·lectivitats històriques basades en la geografia, la cultura, la filosofia i en el règim polític que les defineix. I Catalunya políticament té una definició en la que una de les condicions és la de ser terra d’acolliment. I són els acollits  grans defensors de la independència. El mèrit de Catalunya rau en el fet de ser un poble que sap agermanar, amb respecte, cultures. I aquesta condició es transforma en un argument independentista. La independència una realitat palpable i propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada